Comentaris a: 18 de març de 1919

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Thu, 19 Mar 2009 07:21:31 +0000

Eusebi,
Jo també recordo, d’haver estat més capficada en l’entorn, que no pas en l’acte litúrgic. M’atreviria a dir -no crec que m’equivoqui de gaire- què això ens passava a la gran majoria de la canalla; malgrat, el pes -el llast inevitable- que la qüestió religiosa va arribar a tenir en tots els àmbits: la imaginació és un ocell difícil d’engabiar. Sortosament!

Bon dia a tothom,

Per: eusebi

eusebi — Wed, 18 Mar 2009 23:04:20 +0000

No podria dir-ho tan bé com ell, però m´identifico plenament amb les observacions sensualment capricioses a què es dedicava durant els actes de la parròquia. M´hi passaven coses semblants, de menut, que hi tenia una perspectiva completa del magne i lluent escenari per ser escolanet. Les realitats poden tocar-se, però cal saber expressar-les. Pla en sabia, i com! EM

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 18 Mar 2009 20:30:34 +0000

El Criteri:
“Sento intermitentment moments de depressió –generalment sense una causa precisa. Sentir-se vell a vint-i-un anys, és clar, fa riure”:

et puc garantir que si no aquest dia, un altre, la descripció de les seves depressions és completament real. La depressió és com el mal de queixal (ho diu Folch i Camarasa): ve sense previ avís i sense causa aparent. I hom pot sentir-se vell als vint-i-un anys, l’edat en què més sol passar, justament. La seva sinceritat corprèn.

Per: El Criteri

El Criteri — Wed, 18 Mar 2009 20:11:22 +0000

Des de l’admiració, de la mateixa manera que vaig qualificar Pla d’humorista, amb l’aquiéscencia d’en Florenci, em sembla que també -si no “mentidorot”- podríem dir que empra massa llicència literaria a l’hora de dir la veritat. Aquí em grinyolen les dates en que fou escrit i repasat tot.

Per: Antoni

Antoni — Wed, 18 Mar 2009 17:25:52 +0000

Pla: “Recordo que molts anys enrera…”
Josep Pla estira els fils dels records i ens va explicant coses amb la seva prosa única, equilibrada, ben travada, amena.