Comentaris a: 13 de març de 1919

Per: Silveri Garrell

Silveri Garrell — Fri, 13 Mar 2009 21:37:56 +0000

Aixó de remenar les anques es molt original, i fent moviments de “rotació” es la primera vegada que ho lleigeixo, ja ho tindré en compte a fixar-m’hi pel carrer.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 13 Mar 2009 17:44:57 +0000

És una qüestió de registre, es pot ser planer, però… La metonímia és ben divertida!

Per: Antoni

Antoni — Fri, 13 Mar 2009 16:48:01 +0000

És que parlar de les “anques” fa més fi que parlar dels “culs”, em pregunto? Per mi, el text queda més bé amb el mot “culs”.
Mireu què diu El primer quadern gris:

Rambla a la nit. Sota els paraigues passen uns culs de senyoreta mirabolants. Procacitat enorme. Devegades sembla que se sent de la Rambla estant el soroll dels duros de les taules de joc. Entro a l’Excelsior. Encara hi ha les banderetes del dia de l’armistici. No s’hi pot donar un pas. Molts estrangers. Champagne. Noies amb brillants. Tothom sua i està congestionat. Surto a la Rambla xiulant. Els culs de les senyoretes continuen fent, sota els paraigues, els moviments rotatoris tan curiosos y singulars.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 13 Mar 2009 15:55:10 +0000

Gràcies Helena per la part que em toca.
De tota manera jo no m’arriscaria a parlar de tots els artistes. Sí que hi ha molts casos -el que tu esmentes, per exemple -, però hi ha de tot en aquest món; gent molt variada, amb combinacions d’aptituds mentals molt sorprenents i sovint contradictòries. Ho dic perquè he conegut autèntics artistes, alhora home de negocis nats també, que ells sols manten tota una família (anava a dir de dropos, però tampoc els conec prou).
M’atreveixo més a recolzar el maximalisme del “tots” del teu primer comentari, sobre la inseguretat. Però tampoc puc arriscar-me a ser tan radical. També he conegut artistes que aparenten una seguretat de lleó. Els humans tenim cops amagats.
Parlar del que sent o perquè la gent fa això o allò només m’atreveixo de fer-ho de mi mateix. Si, endut per l’entusiasme d’una discusió, creuo la línia i especulo sobre les motivacions dels altres, m’arrisco a vessar-la.
Bona tarda, i gràcies. Si ens ho passem bé, ja val la pena de remenar.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 13 Mar 2009 14:17:20 +0000

Com he disfrutat amb el teu comentari, Florenci! Al capdavall, com TOTS els artistes, només poden arribar a ser-ho per la posteritat els qui han tingut les espatlles suficientment cobertes. Fins i tot Van Gogh, que no va vendre ni un quadre, el protegia el seu germà.