Comentaris a: 15 de març de 1919

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Tue, 17 Mar 2009 07:10:08 +0000

I tant que sí, Helena: hi ha qui només baixa un esglaó i s’hi queda; qui els baixa d’un en un; qui els baixa de tres en tres; qui els baixa rodolant i s’incorpora; qui després de la patacada, hi renuncia; qui… En la diversitat hi rau la riquesa (per utilitzar un llenguatge actual).

Bon dia a tothom,

Per: El Criteri

El Criteri — Mon, 16 Mar 2009 20:46:35 +0000

Vull matisar que el mot friolera sempre l’he sentit amb article determinat, i en castellà: Vale la friolera de un millón de pesetas

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 16 Mar 2009 19:25:01 +0000

Que Hispania era la península, és indiscutible. Que Hispania i Espanya és el mateix, és indiscutible. La H d’Hispania fa semblar els dos noms força diferents, però la h és un accident ortogràfic sense importància. Hi ha qui es diu Homs i qui es diu Oms, i tots dos noms es refereixen al mateix arbre.

Per tant, Espanya i Península és evident que són sinònims. Que Castella s’apropiés del nom d’Espanya és cosa recent, com ho és que del castellà se’n digui espanyol. Això darrer comença el 1924 quan la Real Academia Espanyola decideix canviar “Diccionario de la Lengua Castellana” per “Diccionario de la Lengua Española”.

Entès així, geogràficament, i rigorosament, que Catalunya és Espanya és indiscutible, igual que Escòcia és Gran Bretanya. El que no serà mai veritat és que Catalunya és Castella, de la mateixa manera que Escòcia no és Anglaterra. I per descomptat, en aquest sentit geogràfic i veritable del mot, Portugal és Espanya.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 16 Mar 2009 18:12:42 +0000

Aprofito l’avinentesa, Ramon, per parlar no de l’Avui d’avui que ja he llegit -moltes gràcies- sinó per parlar del llibre que esmentes d’Enric Vila que vaig comprar dissabte passat a Vic. D’aquest llibre se’n parlarà, segur, molt temps. Encara no l’he llegit, però sí que l’he fullejat i em sembla que està escrit sense pels a la llengua. La primera impressió que en tinc és que després de llegir-lo sencer tindrem molts aspectes de Pla que no coneixíem.
Només un petit fragment, per posar un exemple: (pàgina 201) “Vols un català amb més consciència de país que la de Pla que escriu els homenots com un compendi de virtuts nacionals i, sempre que pot, parla de la Península i no d’Espanya, donant a entendre que són el mateix -cosa que, a més, és una veritat com un temple?

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 16 Mar 2009 13:31:28 +0000

Maria Rosa:

A mi m’embadaleix el seu estil de vida, menys el llevar-se cap a les dues de la tarda i l’anar a dormir tard. “Cadascú les baixa com pot, les escales de la vida”, deia Margarit. Fins i tot caient escales avall, a vegades.