Comentaris a: 11 de març de 1919

Per: Albert

Albert — Sat, 23 Jan 2010 19:49:40 +0000

M’afegeixo a la discussió sobre l’orígen del cognom Rahola. Sembla ser opinió d’una part dels Rahola la de venir d’orígen finlandès, doncs allà es pot trobar una localitat amb aquest nom i és un cognom habitual. L’explicació de trobar-lo a Cadaqués, s’hauria de cercar a la història d’aquesta població, que sembla va patir documentades i diverses onades de ratzies viquingues o nòrdiques. Espero ho trobin raonable.

Per: M. d´Escofet

M. d´Escofet — Mon, 04 May 2009 16:59:47 +0000

Me gustaría hacer algún comentario al mensaje del Sr. Ariel Serra sobre el apellido Escofet.
En primer lugar, veran que no conozco el catalán, aunque procedemos de Tortosa y antes, de Cadaqués.
Según tengo entendido, al menos mi rama familiar, tiene procedencia francesa. Concretamente, de la Bretaña Francesa que vinieron a ayudar a D. Jofre, conde de Barcelona a”lanzar a los moros del pais”.
Por otro lado, mi bisabuelo se firmaba como Escoffet.
No dudo de su deducción de la evolución del apellido, pero en Europa es realmente facil encontrar otros similares: Scoffier, Scoffic, Escoffier, Esciffet, Ecoffier, Escoffier, Escoffet, Scoffet, Escoffet…¡Vamos, el González ó Pérez continental! Y que conste que me siento realmente orgullosa de mis ancestros.
Los primeros Scoffet que he encontrado han sido en la zona de Tarragona en el siglo XV.

Per: Antoni

Antoni — Tue, 17 Mar 2009 14:55:30 +0000

Moltes gràcies, Joan Bosch, és un goig saber que a banda i banda del Pirineu encara ens uneix una mateixa llengua “asticada”.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Tue, 17 Mar 2009 08:17:41 +0000

Aquest serial de l’Asticat és fantàstic!

Moltes gràcies per la teva aportació de primera línia Joan. Jo, d’occità, desgraciadament, només en tinc el diccionari, i el que tu dius sembla fer quadrar el que jo havia deduit. Però tant és: davant la realitat del carrer (si més no la de fa uns anys, quan era menys contaminada), no hi ha diccionari que valgui.

Amb tot, el que diu l’Ariel, que és de l’Empordà, trobo que està molt bé, no només pel mateix motiu (haver sentit i crescut amb la parula) sinó per la informació que ens dona, tant d’experiència personal com tècnica. La referència que feia a l’experiència de les garotes especulava d’una manera interessant sobre com es podien lligar els dos significats.

Moltes gràcies Joan. Bon dia tingueu a Tolosa de llenguadoc.

Per: Joan Bosch

Joan Bosch — Tue, 17 Mar 2009 07:34:26 +0000

Amb un poc de retard, és clar, acabi de llegir l’entrada del Quadern Gris del dia 10 de març i els comentaris escrits el dia 11.

En aquesta entrada, un lector demana quin és el sentit de la paraula “asticat” que no surt en cap diccionari i un altre li respon que la dita paraula ha estat traduïda al castellà per “enteco” que significa “flac i malaltís”.

Jo, no estic gens d’acord amb aquesta traducció. La paraula “asticat” molt coneguda a Perpinyà és un occitanisme que, probablement, ha saltat les muntanyes per anar a rebotre a les orelles d’en Josep Pla. El verb “asticar”, en occità, significa “fer lluir amb un tall de drap”. Per exemple: “Asticar les sabates, Asticar un moble, Asticar un cotxe…” Un home “asticat” seria, doncs, un home molt net, molt ben vestit, endreçat i polit.

Si donem aquest nou sentit a la paraula “asticat”, entenem millor les dues frases d’en Josep Pla que els lectors esmenten:

“És un home, petit, moreno, asticat…” i “Tot és net, asticat, brillant, amb les últimes coses del confort modern.”

Cordialment,

Joan BOSCH d’Elna, des de Tolosa de Llenguadoc