“El mar, que em fascina, és per a mi un tema que ha resultat estèril i eixugat”. Doncs per eixugar tota l’aigua del mar hi estaria estona…

“Comencen de comprendre’s les paraules d’Èsquil: la mar, somriure innombrable”. És alguna cosa d’espiritual, tan innombrable com inabastable, “somriure” perquè l’horitzó sempre hi és, amb les seves possibilitats, el seu destí obert.

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/portalarca&CISOPTR=138716&CISOSHOW=138598

i un cop hi sigueu, cliqueu a les pàgines 9, 10, 11 i 12. Tot seguit podreu llegir complet el “Dietari del mar de Barcelona al desembre” que ens menciona l’Antoni. Tots els sis números que sortiren d’aquesta revista estan digitalitzats i estan oberts a consulta (però no copiar, per qüestió de drets) en aquesta web. A la presentació diu que hi ha articles – així, en plural – d’en Pla. Si ho voleu investigar, amb aquest enllaç ho teniu fàcil.

La descripció d’avui és plena d’imatges evocadores. M’encanta el moment que parla de la lluna, com la personifica.

Suposo que es refereix a la prosa literària “La corrua que va a la sopa, a Girona” publicada a la revista cultural Cenacle, de Manresa, el 16 de març de 1917 i a “Dietari del mar de Barcelona, al desembre” publicada a la revista El Camí, de Vilanova i la Geltrú, el gener de 1918.

He tret aquesta informació del llibre biogràfic “Josep Pla” de Lluís Bonada, publicat pel setmanari EL TEMPS.