Comentaris a: 8 de març de 1919

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 25 Mar 2009 21:23:07 +0000

Ramon, em sembla que Kundera sí que n’és una mica, de creure’s superior, no planteja les relacions d’igual a igual: “la feminitat del part, de l’alletament, del marciment eterns, la feminitat que es mofa d’aquell segon fugisser en què la dona creu ser estimada i se sent un ésser irrepetible” (“El vals de l’adéu”). Però la veritat és que em cau la baba davant d’aquest escriptor! 8 de març, no és el dia de la dona?

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Mon, 09 Mar 2009 17:08:37 +0000

Helena, això que em demanaves (“Quina de les dues dones, la masculina o l’altra…”)… d’entrada em va desconcertar. Suposo que quan parla de “virtuts masculines” es refereix a caràcter i decisió, fidelitat a algun ideal, principi, etc., “virtuts” que l’estereotip de l’època no crec que associés en general a la dona. No pretenia anar més lluny, i crec que de no hi ha pas “dues” dones, una de bona i una de dolenta.

Això de Kundera, com dius, més aviat llarg, sí, però digne de ser citat. També s’hauria pogut girar a la inversa: “l’home no pot resistir la veu de la dona que es dirigeix a la seva ànima”.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sun, 08 Mar 2009 19:01:48 +0000

Quina de les dues dones, la masculina o l’altra, és la que és digna d’”elogi admiratiu”?, no em queda pas clar, encara que venint de Nietzsche…

Milan Kundera deia allò tan llarg que “la dona no pot resistir la veu de l’home que es dirigeix a la seva ànima”, “l’home no pot resistir la dona, l’ànima de la qual no pot resistir la seva veu”. Saber-se això de memòria és com aprendre’s, sense esforç, un poema!

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sun, 08 Mar 2009 18:56:58 +0000

No, no, si vist amb aquest detall, estic totalment d’acord amb tu, Ramon. Per tant, no només m’ho agafo d’una manera personal, sinó que coincidim. Passa que, de la mateixa manera en Pla es lleva un dia d’una manera, i l’altre dia d’una altra, crec que era evident que avui s’havia llevat amb el peu canviat amb Zola i Balmes: carregar-se l’adjectivació d’un i dir que l’altre és insuportable, tan alegrement, és com per dir, amb la mateixa alegria “a terra”, crec. Ara, si ens treiem l’alegria de sobre i anem filant pas per pas, evidentment que la cosa té moltes més dimensions (i el que dius de Nietzsche -el meu comentari és unidimensional, és una eviència total-, i el que diu l’Antoni sobre que en un altre lloc comenta que li agrada Balzac, i el que pugui dir qualsevol amb criteri).
Simplement, ho sento, l’entrada m’ha fet, per sobre de tot, riure, i com a tal, he preferit respondre amb la mateixa lleugeresa (sí, és cert, la mateixa lleugeresa que jo, de vegades, critico). Mira si estava d’humor, que he dedicat aquest final de tarda a fer un muntatge pels lectors del bloQG, inspirat per la frase del sabre:

http://www.youtube.com/watch?v=22L0-pb1ZKw

L’anava a penjar però, per alguna rao misteriosa, no ha pogut ser. I llavors m’he trobat el teu comentari. El que més greu em sap és per la cosa del Nietzsche, on tots teniu molta rao. Creia que quedava clar que estava de broma, però em dec d’haver expressat malament.
Demano disculpes.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sun, 08 Mar 2009 18:42:38 +0000

Llegiu el que diu Pla el 10 d’octubre sobre Balmes.
http://elquaderngris.cat/blog/?m=20081010
No crec doncs que es pugui dir tan alegrement “Balmes i Zola per terra”. És com quan parla d’en Carner o de l’Ors, per posar exemples coneguts en aquest Quadern: un dia una de freda i l’endemà una de calenta. I de Balzac, aquesta engegada és certa, però com diu l’Antoni hi ha més coses.

La frase Nietzsche i l’adhesió implícita de Pla, demostracions de misogínia? Jo no gosaria dir-ho si posem les coses a lloc. El clixé de la dona de mitjan segle xix, no permet pensar que aquesta afirmació és justament el contrari, un elogi admiratiu d’una determinada classe de dona?

Tot això no és cap envestida personal, Florenci, sinó unes petites discrepàncies que no han d’amagar l’interès que em desperten les teves observacions.