Comentaris a: 5 de març de 1919

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 05 Mar 2009 22:18:33 +0000

Sí, Pere: és una manera de recordar-se’n.
Antoni: a mi també m’agrada molt aquesta frase. Ara, què el paisatge no sigui “limfàtic, ni flàccid, ni deliqüescent” ho trobo una mica massa recargolat. Aquests tres adjectius, alhora, fan un conjunt inusualment efectista, massa repensat. Però bé, una nota una mica desafinada – això em sembla avui, a més – dins una simfonia, és lleig d’assenyalar.

Per: Pere

Pere — Thu, 05 Mar 2009 19:12:07 +0000

Aquest punt de fibra sentimental de Pla -”Tan poc que nosaltres ens recordem d’ella!”- que va sortint de tant en tant.

Per: Antoni

Antoni — Thu, 05 Mar 2009 18:38:43 +0000

Avui m’agrada destacar una frase:
“La mar sembla haver-se assegut a l’horitzó tranquil·lament.”

Per: eusebi

eusebi — Thu, 05 Mar 2009 15:43:54 +0000

De quina manera més tòpicament “catalana” despulla Pla el concepte de seny! I quant a les senyoretes que de gràcils passarien a grasses i no gens atractives, no devia ser que Pla anava curant-se en salut davant el seu determini interior, ja de bell antuvi decidit, de no comprometre´s de bo de bo amb cap dona? Això em fa pensar el nostre Pla. EM

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 05 Mar 2009 09:03:34 +0000

Ara també passa, conec dos casos de noies que s’han engreixat molt en casar-se, com si no haguessin de conquerir el seu marit, ja. És ben veritat això del “màxim i únic propòsit”, casar-se, en moltes dones. Jo no hi crec en “una altra època”, les coses, en el fons, no canvien gaire.

Però hi ha més obsessió, impossible, per conservar el tipus dels divuit anys. De manera que estan més primes, les dones, però amb més arrugues, més tibades.