Comentaris a: 2 de març de 1919

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Mon, 02 Mar 2009 19:46:38 +0000

És ben curios! Pla no sap si podrà pagar la quota de l’Ateneu i, malgrat això, la família té servei domèstic: l’Angeleta. Clar que, el “salari” de la noia debia representar, poc més, que la seva alimentació.
La descripció de la pensió i els seus ocupants -situació a la qual s’hi veu abocat. La tarda de diumenge de carnaval, a l’Ateneu, traduïnt Renard -tot i apassionar-li s’intueix una certa recança? El comentari de Ferrà que posa el dit a la nafra… Tot plegat, em fa pensar que a Barcelona (no obstant la major possibilitat d’accés als llibres, biblioteques, personatges de la cultura…) Pla no s’ho passa gens bé: solitari, trist, abatut.

Bona setmana,

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 02 Mar 2009 10:33:25 +0000

“Una de les coses més tèrboles, desconcertants i desagradables de la vida és constatar que a gairebé tots ens apassiona més una mala acció divertida que una bona acció avorrida” (25 de febrer).

“En el fons envejo la gent que es diverteix –encara que sigui aparentment”(2 de març).

Pla es posa del costat de l’empatia, de la vida, tot i que com a artista sap prou bé que aquesta diversió amaga sempre una roca de duresa. Per això hauria triturat a Miquel Ferrà.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 02 Mar 2009 09:38:19 +0000

Diferències amb El primer quadern gris:
Miquel Ferrà posava la seva rialleta d’hospicià mes estúpida en dir-me que no s’ha hagut de preocupar mai del problema economic. L’hauria triturat.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 02 Mar 2009 08:11:19 +0000

Sempre resto perplex davant la manera com les dates afecten el Carnaval: 90 anys després, el Carnestoltes no pot prendre la ciutat perquè, pobret, ja fa cinc dies que cria malves, aquí.