Comentaris a: 1r de març de 1919

Per: rampí, rampill; rampinar, rampillar; rampinador, -a « mot a mot

rampí, rampill; rampinar, rampillar; rampinador, -a « mot a mot — Tue, 14 Apr 2009 02:39:54 +0000

[...] i les seves feines per anar a ciutat on es pot dur un estil de vida més amable. Més detalls a El quadern gris. I aquí veure-ho com s’ha usat recentment al títol d’un article [...]

Per: Antoni

Antoni — Mon, 02 Mar 2009 10:37:31 +0000

Totalment d’acord amb tot això que dius, Florenci, m’ha agradat molt. En Pla deia: “Jo sóc un trànsfuga de l’arada, de l’aixada i del rampí.” Però vivia al mas i també anava temporades a les ciutats. Com dius tu, “observador total”.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 02 Mar 2009 08:04:48 +0000

Perdó un detall final. Prenent el teu nom, tot és qüestió de criteri: no sóc un urbanita eixelebrat, però tampoc un ruralista que babeja amb cada espiga. O ambdues coses.
Vull dir que si s’arrasa un bosc o es prohibeix a un pastor de fer soroll amb els esquellots, m’agafen tots els mals. Però si demà mateix diuen que enderroquen Paris, Moscú, Roma, Bagdad, Buenos Aires, Tokio o el que sigui, em moro.
Sense camps de Soria no tindríem Machado, ni segons quins haikus sense els canvis de les estacions als ametllers. Però sense les ciutats no tindríem Bach, ni la catedral de Colònia, ni Sófocles, ni el jazz, etc. Segons on quedes bé si ridiculitzes una de les dues opcions, obviant que ens cal les dues per ser complets (amb Pla hi ha el gran avantatge de, per molt pagès que vulgués ser, poder gaudir ciutats i camps: l’observador total!).
En un altre planeta no ho sé com s’ho fan, però en el nostre les coses van així, i a mi m’està bé (m’imagino un món només natura o només artifici, i m’agafen tots els calfreds: quìnes inhòspites imatges!)

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 02 Mar 2009 07:15:45 +0000

Ui, si que hi ha debat, i no és per provocar, ni molt menys, Criteri.
Un pi, per exemple, és una cosa molt maca, útil i a la qual els poetes hi han dedicat molt de temps. Perfecte. Però un semàfor és igualment bell, útil (salva vides) és una obra de l’enginy humà (per tant de Déu, si ets creient). Per mi, no mereix una quantitat de poesies superior, és clar, però no veig perquè no igual. Tot és una qüestió de sublimacions i de tradicions literàries, un altre invent humà, després de tot.
L’asfalt té avantatges i desavantatges: put però elimina soroll i nervis als veïns (ho puc dir per experiència). El CO2 ja és una altra cosa, evidentment. Però allà on hi ha un bell camp de ceps, abans hi havia un bonic bosc salvatge, pel de criatures lliures. Què cal reduir tant com es pugui el mal que puguin fer les nostres obres (rurals o urbanes) al nostre món? Amb això sempre estarem d’acord.
No hi ha transformacions de l’home bones o dolentes; hi un us bo o dolent d’elles: amb un ganivet pots tallar el pa o matar el veí; amb un ordinador pots intercanviar idees i aprendre coses que mai hauries sospitat, o practicar la pederàstria d’amagat.
En fi, debat n’hi ha: jo, a l’asfalt, n’estic tan agraït com empipat, tot depén de molts factors.
Bon dia Criteri, i a disposar.

Per: El Criteri

El Criteri — Sun, 01 Mar 2009 18:26:06 +0000

Em sembla Florenci que no hi ha debat possible en això de la vida tranquila. Tot i el que diguin els aimants del CO2 i l’asfalt.