Comentaris a: 25 de febrer de 1919

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 25 Feb 2009 20:24:30 +0000

Entrellat, entrellat, Antoni, és clar!! Només hi calia un pessic de sentit comú. És una badada que l'amic Bonada podrà afegir a la seva antologia de disbarats.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 25 Feb 2009 18:46:39 +0000

A mi depèn:
Si parlem de l’ésser humà, d’acord: simplement no crec en el seu progrés químic (si no és a mil·lions d’anys distància o per mutació radioactiva sobtada).
Si parlem de tècnica, no: sense progrés, ras i curt, el bloQG no existiria, per exemple.
Que una cosa no fa progressar l’altre? també. Però jo, mentre se senten gemecs sobre que maco era escriure a llapis, aprofito per teclejar aquesta maquineta fantàstica, perquè ja ho sé que no tenim remei com espècie (quin avorriment que seria, de fet).
Moltes vegades, el que no volem és el progrés que es fa després de ser joves, perquè el que hi ha fins ara ja ens està bé (els llibres, el paper, els vestits prerrafaelites, tot això tan “poètic”, també és tecnologia).
Jo crec que les xemeneies poden ser molt belles, Helena (imaginat que aquí hi col·labora un dissenyador de ximeneies, mai se sap! però, com a radical contradictori egoista que sóc, no les vull davant de casa meva, he he). D’acord, al paisatge bucòlic també se li pot donar una oportunitat; tot i cap en aquest món si ens fem espai educadament.
Però bé, tot això són opinions personals, fum…

Ah! M’ha fet gràcia el pobre entrellat que s’ha estrellat.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 25 Feb 2009 17:07:58 +0000

Aquesta filosofia m’agrada molt: jo també treuria les xemeneies de les fàbriques que embruten el fons de les imatges bucòliques dels quadres de Seurat. Abans era més radical, però.

Per: Antoni

Antoni — Wed, 25 Feb 2009 16:33:10 +0000

Jo, com sempre, que em miro les coses amb lupa. Allà on diu:

…un estrellat de mutus menyspreus passius.

ha de dir: …un ENTRELLAT de…

Sobre Pla i la lectura que fa de l’obra de Nietzsche, em permeto copiar un fragment de l’assaig de Carles Casajuana PLA I NIETZSCHE. AFINITATS I COINCIDÈNCIES:

Ni Nietzsche ni Pla creuen en el Progrés. Aquest és un dels trets més característics tant de la filosofia de l’alemany com de la concepció del món de l’escriptor de Palafrugell. També és, sens dubte, un dels punts de contacte més significatius entre tots dos. Un punt de contacte que permet abastar amb la mirada amplis espais de convergència.

Per: Francesc

Francesc — Wed, 25 Feb 2009 10:33:16 +0000

No em prodigue jo en aquest bloc, però de vegades hi ha alguna cosa que m’empeny a participar-hi (sóc un tímid que esclata, potser!).
Veig que aquest tema, el de la timidesa, és el que centra l’atenció avui. M’hi identifique amb el que diu Pla, per a mi, la meua timidesa és el que em permet crear determinades coses, és la que em fa capaç de posar-me davant un públic i intervenir-hi, en certes ocasions, i qui fa que, tot i la meua tendència a passar inadvertit, esdevinga protagonista en bastants ocasions.
Però, hi ha, a l’entrada d’avui un fragment que és el que em duu a escriure: “Una de les coses més tèrboles, desconcertants i desagradables de la vida és constatar que a gairebé tots ens apassiona més una mala acció divertida que una bona acció avorrida”. No hauria signat el meu paisà Fuster un aforisme com aquest?