Comentaris a: 18 de febrer de 1919

Per: eusebi

eusebi — Fri, 20 Feb 2009 23:00:15 +0000

M´ha colpit això dit de manera ràpida i concloent: coneix-te a tu mateix vol dir, sobretot, coneix-te els defectes, i qui tinga orelles que escolti… EM

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 20 Feb 2009 10:40:14 +0000

El meu pare llegeix Riquer per conèixer de primera mà la història de Catalunya, igual que podem fer-ho amb Pla. La idea és molt bona. I encara més bona és la idea d’aquesta llista de correu. La literatura, sempre la literatura…

Per: El Criteri

El Criteri — Thu, 19 Feb 2009 20:52:30 +0000

“Repulsió”. És la paraula exacta que defineix el què sentim en Pla, en Florenci i un servidor davant les finestretes i paperassa. Florenci ha picat pedra. Doncs jo he remenat fems. Sabem de que parlem. Convindria a tothom fer aquesta “mili”, per cert. Hom no estaria de tantes collonades i fantasies.
Apunt filològic. Sempre n’he sentit dir pilota a allò que en diu bola de lletres.
(permeteu-me l’abús de confiança: parlant de penúries econòmiques, si us interessa saber per què hi ha una persona al planeta -servidor- que considera immoral dir crisi a això, podeu visitar-me)

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Thu, 19 Feb 2009 18:45:48 +0000

Silveri, això que dius deu ser bastant veritat i ens posaria davant la qüestió de Pla prenent partit en lel terreny social (o deixant-ne de prendre). És un fet que no es pot ser a tot arreu ni agafar totes les armes. Ell agafa la ploma. No sembla pas que els compromisos fossin el seu fort.

Però tot té contrapartides. La historiadora Eva Serra ha escrit: “Ara n’abocaré una de grossa: el millor que he llegit de la Catalunya de començaments de segle es troba en El Quadern Gris o en el Cambó del franquista Josep Pla”.
http://webs.racocatala.cat/eltalp/serra.htm

D’altra banda, penjar-li l’etiqueta de “franquista” em sembla d’una simplicitat exagerada i infantil, impròpia d’una professora. Però si és veritat que ell sembla despreocupat, també ho és que el seu testimoni és clar i hi és, ens el dóna… no es dedica a fer sonets ni proses noucentistes.

Per: Silveri Garrell

Silveri Garrell — Thu, 19 Feb 2009 18:05:57 +0000

Es curiós com Josep Pla fugia d¡estudi de la situació política preocupant d’aquell moment que fins i tot els policies els feien aixecar les mans sovint pels carrers. En Plà despreocupat totalment del soroll de sabres no para d’escriure cotidianetats casolanes.