<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 14 de febrer de 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG/?feed=rss2&#038;p=3076" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3076</link>
	<description>El quadern gris - Blog amb els apunts del QG. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Tue, 28 Aug 2018 13:30:20 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3076#comment-2012</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 15 Feb 2009 21:43:48 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3076#comment-2012</guid>
		<description><![CDATA[Sembla ser que l&#039;entrevista fou publicada, signada per Xammar, a &quot;La Veu de Catalunya&quot;, el 24 de novembre de 1923 i, signada per Pla, a &quot;La Publicitat, quatre dies després (aquestes dates són les principals que es poden trobar a Internet, a diverses webs de diaris).
Pel que es pot llegir a la xarxa, sabem que cap dels dos homes mencionà mai més aquesta experiència. Aquest fet que fa de vegades s&#039;hagi posat en dubte la seva veracitat. De tota manera, s&#039;hi diuen coses i ha prou detalls com, per segons els historiadors, prendre-la seriosament.
He mirat a l&#039;arxiu de &quot;La veu de Catalunya&quot; que hi ha a la xarxa, però només hi apareixen els primers números, dels segle XIX. De La Publicitat no hi he trobat res.
L&#039;entrevista fou també publicada en un llibre anomenat &quot;L&#039;ou de la serp&quot;, aparegut en castellà el 2005, com &quot;El huevo de la serpiente&quot;.
Gràcies Criteri per aquesta dada tan estimulant.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Sembla ser que l&#8217;entrevista fou publicada, signada per Xammar, a &#8220;La Veu de Catalunya&#8221;, el 24 de novembre de 1923 i, signada per Pla, a &#8220;La Publicitat, quatre dies després (aquestes dates són les principals que es poden trobar a Internet, a diverses webs de diaris).<br />
Pel que es pot llegir a la xarxa, sabem que cap dels dos homes mencionà mai més aquesta experiència. Aquest fet que fa de vegades s&#8217;hagi posat en dubte la seva veracitat. De tota manera, s&#8217;hi diuen coses i ha prou detalls com, per segons els historiadors, prendre-la seriosament.<br />
He mirat a l&#8217;arxiu de &#8220;La veu de Catalunya&#8221; que hi ha a la xarxa, però només hi apareixen els primers números, dels segle XIX. De La Publicitat no hi he trobat res.<br />
L&#8217;entrevista fou també publicada en un llibre anomenat &#8220;L&#8217;ou de la serp&#8221;, aparegut en castellà el 2005, com &#8220;El huevo de la serpiente&#8221;.<br />
Gràcies Criteri per aquesta dada tan estimulant.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: El Criteri</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3076#comment-2013</link>
		<dc:creator>El Criteri</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 15 Feb 2009 20:28:44 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3076#comment-2013</guid>
		<description><![CDATA[No sé si s&#039;ha tocat el tema. Sembla demostrat que Pla, em sembla que amb Xammar es van entrevistar amb un tipus alemany bastant important que emergia a les hores: Hitler. En sabeu alguna cosa?]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>No sé si s&#8217;ha tocat el tema. Sembla demostrat que Pla, em sembla que amb Xammar es van entrevistar amb un tipus alemany bastant important que emergia a les hores: Hitler. En sabeu alguna cosa?</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3076#comment-2015</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 15 Feb 2009 04:33:36 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3076#comment-2015</guid>
		<description><![CDATA[Disculpeu, l&#039;enllaç és incorrecte:
http://florencisalesaspla.blogspot.com/2009/02/fragment-dentrevista-de-salvador.html]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Disculpeu, l&#8217;enllaç és incorrecte:<br />
<a href="http://florencisalesaspla.blogspot.com/2009/02/fragment-dentrevista-de-salvador.html" rel="nofollow">http://florencisalesaspla.blogspot.com/2009/02/fragment-dentrevista-de-salvador.html</a></p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3076#comment-2011</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 14 Feb 2009 23:33:48 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3076#comment-2011</guid>
		<description><![CDATA[M&#039;interessa molt la relació Pla- Nietzsche, i la informació que sobre el tema ens dones, Antoni.
Ja sé que una cosa no té a veure amb l&#039;altre, però al llarg del mateix QG, Pla no ha estalviat comentaris de tot tipus sobre els germanòfils. El pensament i l&#039;art probablement no té banderes, és universal. Potser sí, no ho sé. Però en Pla era molt sensible al tema i sempre estava filant prim amb el que suposa el pensament anglès, la manera de fer italiana, o perquè els narradors del país tendeixen a fer això o allò. Destriar el que són anàlisis de mirada neta, observacions amb descobriments genials, dels simples prejudicis, manies o amors (servits amb sarcasmes igualment brillants, des del punt de vista literari) és sovint una feinada pel lector.
M’he permès de seleccionar els fragments referits a Alemanya i als alemanys d’una entrevista interessantíssima que li va fer Salvador Pàniker al seu llibre (boníssim, un retrat del seu temps insubstituïble, penso) “Conversaciones en Cataluña” (Ed Kairós 1966)
http://florencisalesaspla.blogspot.com/
Espero que us divertiu tant com jo.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>M&#8217;interessa molt la relació Pla- Nietzsche, i la informació que sobre el tema ens dones, Antoni.<br />
Ja sé que una cosa no té a veure amb l&#8217;altre, però al llarg del mateix QG, Pla no ha estalviat comentaris de tot tipus sobre els germanòfils. El pensament i l&#8217;art probablement no té banderes, és universal. Potser sí, no ho sé. Però en Pla era molt sensible al tema i sempre estava filant prim amb el que suposa el pensament anglès, la manera de fer italiana, o perquè els narradors del país tendeixen a fer això o allò. Destriar el que són anàlisis de mirada neta, observacions amb descobriments genials, dels simples prejudicis, manies o amors (servits amb sarcasmes igualment brillants, des del punt de vista literari) és sovint una feinada pel lector.<br />
M’he permès de seleccionar els fragments referits a Alemanya i als alemanys d’una entrevista interessantíssima que li va fer Salvador Pàniker al seu llibre (boníssim, un retrat del seu temps insubstituïble, penso) “Conversaciones en Cataluña” (Ed Kairós 1966)<br />
<a href="http://florencisalesaspla.blogspot.com/" rel="nofollow">http://florencisalesaspla.blogspot.com/</a><br />
Espero que us divertiu tant com jo.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: eusebi</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3076#comment-2014</link>
		<dc:creator>eusebi</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 14 Feb 2009 21:28:05 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3076#comment-2014</guid>
		<description><![CDATA[Ja tenim Pla davant el teatre del món i el seu bon gust i eficiència en contar-lo detalladament. Ben cert que, com diu, amb prou feines si coneixia l´oncle Pepet, però es nota molt com fins i tot els enterraments o &quot;enterros&quot;, que diem ací a la muntanya alacantina, li van com l´anell al dit per engegar el seu magnífic talent descriptiu.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Ja tenim Pla davant el teatre del món i el seu bon gust i eficiència en contar-lo detalladament. Ben cert que, com diu, amb prou feines si coneixia l´oncle Pepet, però es nota molt com fins i tot els enterraments o &#8220;enterros&#8221;, que diem ací a la muntanya alacantina, li van com l´anell al dit per engegar el seu magnífic talent descriptiu.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
