Comentaris a: 12 de febrer de 1919

Per: eusebi

eusebi — Fri, 13 Feb 2009 22:20:48 +0000

Opino que la banalitat profunda a què sembla aspirar Pla en el quefer literari té a veure am la seva procedència rural, on hi predomina -i abans potser molt més que no pas ara- aquest mecanisme d´estimació per l´obvietat en el dicurs, una mena de reflex humà de l´eternament repetida obvietat natural, allò de sembrar, germinar, créixer, madurar, collir, etc. A més a més, a la ruralia també hi havia la posició antiintel·lectual generalitzada, la constant tendència a la simplificació i a la màxima claredat en els intercanvis verbals… potser aquesta base de fons influïa el tarannà que Pla pretenia per la seva escriptura. EM

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 13 Feb 2009 11:15:07 +0000

Vaig fullejar aquesta futura guia de Barcelona per a turista “connaisseur”, de cap a peus, per veure quantes personalitats del país —especialment literàries, ja que el protagonista és escriptor, un catalaníssim “Fermín”, crec— de la Barcelona de l’època (els anys vint, no tan lluny del QG) i recordo que eren, pel cap baix, uns… zero. Hi havia una referència, de passada, a l’Ateneu, que devia de provocar un trauma a l’autor. No cal bombardejar amb referències —en pla Umberto Eco— per demostrar el molt que t’has documentat, és clar, però també costa de ser tan asèptic a la realitat de la Barcelona d’aquell temps (mira, potser en això és un llibre genial). També vaig tastar algunes descripcions que em recordaven l’entranyable Lafuente Estefanía (a qui respecto) amb un toc americanitzat mal paït, com de províncies.
Ja m’està bé que surtin gàngsters (per mi hi poden sortir fins titellaires venussians) És el com.
Hi ha massa llibres bons —autènticament divertits, a més— com per perdre la curta vida que tenim aquí baix, amb totxos així. Sí, ja ho sé, al món ha d’haver-hi de tot, i jo estic equivocat..
Bona nit i que somnieu amb els angelets, Silveri (els de debò).

Per: Silveri Garrell

Silveri Garrell — Fri, 13 Feb 2009 09:25:59 +0000

Més aviat aquesta última frase ens diu que per escriure i tenir éxit no hem de profunditzar massa en asumptes trascendents estil religió, i que per tenir molts lectors ens hem de cenyir a la vida de carrer diaria. Em penso, que l’últim llibre de més èxit EL JUEGO DEL ANGEL en bona part és aixó, rés d’angelismes i molt de gangsterisme i sexe.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 12 Feb 2009 22:17:44 +0000

Hiperrealisme és només una paraula. Jo l’entenc com posar-ho tot; no deixar un pel sense descriure; cap espai per al lector, com a la pornografia. Ambdós coses potser tindran la seva utilitat, però per mi l’Espinàs és a les antípodes. Fa aquarel·les, apunts ràpids. Hi ha el gat que passa, que diu el Criteri, sí, però només un: l’espai que ens queda a nosaltres per a omplir-lo de gats (o del que sigui) és vastíssim. Amb frases concises (una idea per cada), paràgrafs el més curts possible (el punt i final li crema a les mans), i angunia per la retòrica d’aparença virtuosa (però amb el·lipsis que eludeixen, pudoroses, el drama), el seu estil pot semblar fet de no res. És acurat però no minuciós. L’èxit comercial encara el fa més sospitós. Per mi és un dels grans: em fa riure, plorar i pensar. Però bé, això tampoc vol dir res. Cadascú som un món.
Per cert, en Pla l’admirava molt. Tampoc el considero hiperrealista, tot i que sospito que la Vidalica no pretenia penjar-li el que jo he dit abans de la paraula. Segur, que en el fons, sobre en Pla, a la nostra manera, pensem i sentim molt semblant. Digue’m si m’equivoco.

Per: Criteri

Criteri — Thu, 12 Feb 2009 19:57:14 +0000

Crec que hiperrealisme és el que fa l’Espinàs als seus llibres de viatges a peu. La majoria del text és descripció quasi fotogràfica, asèptica, del què veu: el gat que passa, la mare que esbronca el nen, etc. Pla hi diu la seva.

Tot i que m’he enganxat a algun dels seus llibres de viatges, crec que Espinàs hi fa trampa.