Comentaris a: 5 de febrer de 1919

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 05 Feb 2009 22:50:12 +0000

Eduard i Helena: la referència al Quixot i el que heu comentat al respecte no pot ser més ajustat.
Criteri (per al•lusions, que sempre és un gust). No crec que el Carpe Diem sigui el resum únic que a posteriori que se’n pugui treure d’aquest sublim fragment, evidentment. Per tant et dono la raó. Hi ha massa teca i massa a dir —tot i que més a pensar—, i no hi ha espai. Allò meu és una cosa, ben limitadeta, que en trec jo, no pas la interpretació final, pobre de mi. El Carpe Diem, a més, va només per la darrera frase, en la qual sembla que, fart del pes d’un passat suposadament superior, en Pla rebenta. A mi moltes vegades m’agradaria agafar una màquina del temps —tinc les meves prioritats històriques particulars— però també em cansa la cançoneta de blasmar el present. Des que sóc una criatura (tinc 46 anys) que sento dir que la música, el cinema, la literatura, la gent —el que sigui!— d’ara no és com els d’abans. Amb el pas del temps, amb una predictibilitat avorridíssima, veig com tot allò tan horrorós dels 60, dels 70, dels 80 (i anar fent) es va recuperant com a edat d’or d’alguna cosa. Jo sóc de defensar, respectar i promoure l’amor pel passat, però també d’estar amb l’antena alerta i descobrir en quina edat d’or, i de què, en som, ara mateix. Tampoc em puc fer el constant “modernet”, però penso que, així com ara hi ha coses que m’asfixien, també n’hi ha un bon fotimer que trobo millors, més inspirades i que m’emocionen més que en la meva suposada brillant època de joventut.
Ramon Torrents, el teu comentari m’ha emocionat molt.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Thu, 05 Feb 2009 20:28:50 +0000

A part tot el que s’ha dit, per mi hi ha una observació no sé pas si optimista, però almenys de tanta força com altres coses d’avui.

“La meva generació sóc jo –perquè estic segur que hi ha dispers un grup de persones, totalment desconegudes, impossibles de localitzar, que veuen les coses, que pensen com jo mateix.”

No seom de la seva generació, però alguna cosa hi devem tenir en comú.

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Thu, 05 Feb 2009 20:16:41 +0000

En l’entrada d’avui, Pla, parla de l’esperança que representa la lectura de llibres en la seva generació “Els llibres ens han donat l’esperança d’alguna cosa. Els llibres ens han suggerit l’esperança d’alguna cosa. Hem esperat anys i anys que alguna cosa es produiria. Què s’ha produït? Absolutament res. Res.” No puc evitar de fer un paral·lelisme en el concepte que en té Antònio Gala (bé la protagonista de la seva darrera narració, Deyanira Alarcón, a “Los Papeles de Agua”) quan diu “la esperanza és la fuente de la infelicidad!”

Segueix, Pla “Això ens ha portat a suposar que els llibres diuen una cosa i que la vida en diu una altra de molt diferent…”

I, conclou “Les èpoques sempre han estat igual i el que s’anomena les grans èpoques només ha existit en la imaginació dels qui n’han escrit els llibres…”
Aquí, precisament, és on rau la gradesa dels llibres. Ens permeten sortir/fugir de la nostra realitat més propera per endinsar-nos, compartir, vibrar gaudir, patir… altres experiències vitals què -sí ens colpeixen i les assumim- sempre són enriquidores,

Bona nit,

Per: El Criteri

El Criteri — Thu, 05 Feb 2009 20:14:21 +0000

Solemne i profund, efectivament Antoni, però també bastant a debatre. És un text on sembla que es contradigui i sobretot molt pessimista. Entenc que ve a dir que els llibres no canvien res. Crec que és un afegitó, desesperançat, escrit de gran. No sé si la “moraleja” del Carpe Diem és el que se’n pot extreure, Florenci.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 05 Feb 2009 19:40:50 +0000

Tota bona obra literària és com un estel que vola, però sota control, agafat per un fil que el lliga al terra al mateix temps que el deixa expandir-se. Per això Don Quixot és tan important, per la contrafigura de Sancho.