Comentaris a: 19 de gener de 1919

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Tue, 20 Jan 2009 06:57:28 +0000

“crec que un pagès com ell només “aguanta” Barcelona pel fet de ser jove” em sembla una observació molt fina, “El criteri”. Però ell, en arribar a la ciutat, el primer que fa és fer-se soci de l’Ateneu. Serà tot el que vulgueu —la col·lecció de defectes que els seus enemics, amics, i ell mateix, li pengen, és espectacular— però crec que això és tota una lliçó de voluntat d’adaptació. “Sóc un pagès, un insociable, un mandrós, un no em sé que més, sí, però miro com respira aquest lloc, a on hi ha on es cou el rovell de l’ou, i m’hi apunto”, sembla pensar. A partir d’aquí, és clar, serà el que serà.
Però com a començament, no està gens malament.

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Tue, 20 Jan 2009 06:25:46 +0000

Sí. Les tarimes donen supremacia i afavoreixen la transmissió del coneixement. Malgrat tot, com molt bé ens explica Pla (i comenta en Florenci l’anècdota de l’omissió), no tothom el sap transmetre.

Per: El Criteri

El Criteri — Mon, 19 Jan 2009 20:26:57 +0000

No m’imagino Pla lloant la Rambla d’ara. Si fins i tot diu que es trobava amb coneguts! -si no se n’amagava-. Però anyorava “les coses que he deixat enrera” del seu Empordà. De fet crec que un pagés com ell només “aguanta” Barcelona pel fet de ser jove.

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Mon, 19 Jan 2009 15:50:29 +0000

He viscut vint anys a la Rambla. Això que en Pla anomena “humanitat” de la Rambla, sembla que persisteix; potser, ara mateix, podriem xerrar de “massa” humanitat i tot…

Descripció molt visual – un punt de fotografia – del cafè Suís: “de color mantega”. Quin crim haver esborrat del mapa, cafès com l’esmentat, o l’Oro del Rin, o el Tèrminus…i tants d’altres que haurien d’haver estat considerats patrimoni de la ciutat i del país! Ara, són bancs…!!!!

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 19 Jan 2009 10:46:16 +0000

Quatre reflexions:

La “tendència, més a amplificar i espesseir les coses que a simplificar-les” no dóna gaire resultat perquè l’important és la síntesi, el menys és més, normalment.

El llibre que “us transforma -més o menys-, deixa una empremta, us inocula una substància que un dia -més a prop o més lluny -aflorarà a la superfície i es manifestarà”: el subconscient és un congelador segons Jordi Llavina, no saps mai quan el congelador permetrà que una visió surti a la superfície.

“Aquestes mirades, buides de sentit, em fan l’efecte com si jo em mirés a mi mateix”: la teoria del mirall d’”El carrer estret”: en enmirallar els altres en la seva obra s’acaba enmirallant ell mateix.

“i donar als seus nens el batxillerat evitant exercicis literaris”: aquí la literatura té una connotació negativa, de complicació, del “no facis literatura”.

De la segona part no tinc res a dir!