Comentaris a: 18 de gener de 1919

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Mon, 15 Mar 2010 14:23:15 +0000

Fa il·lusió, això de l’avi immortalitzat al QG.

Respecte a la grafia del teu nom, no veig per què t’han de negar de prescindir de la “ñ”, que, per començar, no pertany a l’alfabet català. Si vols més arguments, pots veure què diu de “Balmanya” el DCVB:
http://www.zolople.com/catala/dcvb.htm?Word=BALMANYA+

Si el DCVB diu que “Balmanya” és una variant dialectal de “Vallmanya”, quina dificultat hi ha d’haver a admetre “Balmanya”? Per mi, cap ni una. I això –i també que “Balmanya” és un nom català, i que en català representem amb “ny” el so que el castellà escriu “ñ”– ho hauria d’entendre l’Institut i tothom que tingui una mica de seny.

Per: Josep Maria Balmaña

Josep Maria Balmaña — Mon, 15 Mar 2010 12:39:59 +0000

Em fa molta il·lusió la referència a Salvi Balmanya, el meu avi (1888-1983). Llàstima que el meu congnom, per causes que ignoro, s’escrigui Balmaña a hores d’ara i que el senyors de l’IEC, que tenen la darrera paraula en qüestions lingüístiques a Catalunya, no em permeton d’utilitzar la grafia correcta en català argumentant no hi ha cap ‘topònim de referència’.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Tue, 20 Jan 2009 07:04:58 +0000

Gràcies Helena i quim, per la vostra simpatia.
Ara, pel que sé, un cavall sicilià s’acaba desinflant. Espero que no sigui així, ni tampoc abusar massa, és clar. Com a somera del Garraf ja m’hi conformo, però.

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Mon, 19 Jan 2009 07:44:18 +0000

Sembla que a Pla li agraden els edificis sobris, austers o, si més no, en la biblioteca del Col·legi d’advocats s’hi sent bé.
Tal i com ho descriu: quina delícia poder percebre el silenci. A estones -no sé si cal que us ho asseguri- és tan impossible, que jo pagaria/pegaria per aconseguir-ho!

Bon inici de setmana,

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Sun, 18 Jan 2009 19:36:38 +0000

Fins ara no havia tengut el temps per llegir l’escrit corresponent al dia d’ahir, Sant Antoni.
Estic completament – absolutament – d’acord amb Pla quan parla del Palau de la Música Catalana de Barcelona; i així li ho vaig poder comentar moltes vegades.
Personalment, em resulta molt familiar i, per tant, se’m fa còmode i confortable. Forma part de la meva vida. Ve a ser una habitació més de casa meva. Això sí: una sala horrible, espantosa, lamentable, des del punt de vista simplement estètic. Reitero que, pel que representa per a mi i per Catalunya, li tinc i li dec una admiració sense límits, m’estimo el recinte i el seu referent històric. Però és ben cert que – davant aquella parafernàlia d’elements “decoratius” – és, materialment, impossible sentir, escoltar plàcidament una música sensible i intel.ligent.
Quan sigui necessari, xerrarem de’n Gaudí…!!!