Comentaris a: 17 de gener de 1919

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Mon, 19 Jan 2009 07:42:55 +0000

Agraïm l’observació, Mireia, i corregim aquest error.

Perquè s’entengui el teu comentari, deixem l’enllaç a la foto errònia (clicant l’actual).

Per: Mireia

Mireia — Sun, 18 Jan 2009 22:45:24 +0000

Per l’època i per l’aspecte de tots plegats (anys 60), el director de la foto de l’Orfeó Català no és el mestre Lluís Millet, sinó el seu fill Lluís Maria Millet

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 17 Jan 2009 23:40:00 +0000

No crec que en Pla hagués aplaudit un Palau tipus Bellvitge. No ho sé, tampoc… potser sí, qui sap… suposo que depèn del dia que tingués.
M’agrada la informació de la Vidalica: “aquella moda s’havia passat de moda i la gent llençava el mobles modernistes a la foguera o els retirava a les golfes, farta d’aquelles formes saturades”. Tot puja i baixa.
De vegades, quan mirem el passat —qualsevol passat, n’hi ha un de favorit per usuari—, somniem en un món submergit en unes formes, unes músiques, uns colors, ideals pel nostre cor. Si per un minut més del compte hi penséssim seriosament, en ser conscients de l’horror d’aquella uniformitat, d’aquella altra i de l’altra de més enllà, ens agafaria un atac de pànic. És molt divertit anar vivint, deixar anar passant dècades —totes són espantoses i, alhora, l’edat d’or d’alguna cosa— i veure com, tard o aviat, són reivindicades com allò insuperable que no tornarà mai.
La nostra espècie té una previsibilitat que, de vegades, té la seva gràcia.

Per: Silveri Garrell

Silveri Garrell — Sat, 17 Jan 2009 16:58:15 +0000

El que diu de “frenètic panorama de guix i de majòlica”, és deu referir a les estatuetes i les múltiples formes amb relleu que omplen totes les parets del Palau. Tinc entés que aquestes protuberàncies son per evitar la resonància de les veus i les músiques. Amb les parets llises el sonido rebota d’una banda cap a l’altra i quan parla un orador no s’entén rés.

Per: Jordi

Jordi — Sat, 17 Jan 2009 16:10:58 +0000

Aquesta entrada d´avui només s´entèn dins el moment històric en que es va escriure : l´oposició al modernisme i , sobretot, el que era un passeig que també per mi era el més bonic de Barcelona fins que el turisme massiu des l´any 1992 l´han convertit en una atracció pròpia de parc temàtic. En fi, respecte al pa, mongetes..no cal parlar-ne : la globalització ja s´ha encarregat de nivellar tots el sabors si bè cap a la part baixa de la qualitat. Llàstima