Comentaris a: 12 de gener de 1919

Per: “Em donen d’alta a l’Ateneu Barcelonès…” « Lídia Pelejà

“Em donen d’alta a l’Ateneu Barcelonès…” « Lídia Pelejà — Fri, 27 Feb 2009 18:50:12 +0000

[...] espai, i avui tot remenant –a propòsit, és clar– el bloc dedicat a aquest llibre “El bloc del Quadren Gris“, he trobat un fragment que m’ha fet especialment il·lusió. Parla de quan Pla “es va [...]

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 17 Jan 2009 22:56:06 +0000

Les mafietes (jo et voto, tu em votes; jo parlo bé de tu, tu de mi, etc.)són inevitables, es troben a tot arreu: al concurs de poesia local i a Eurovisió; entre il·legals que salten una tanca i entre governs; entre planetes i entre paramecis; al diari, a Internet, a qualsevol club, associació, bloc… de vegades, la cosa té gràcia; d’altres perillosa. En qualsevol cas, cal cuidar la clientela. Els qui no la cuiden, se la juguen. Avui tenim un exemple flagrant de rebuig de clientela nova, en forma de poeta que fa la o de Barcelona massa oberta. Aquesta moment és gairebé tan deliciós i tens com una escena de saloon de western d’alta categoria, d’aquelles en les que ningú prem el gallet, i un tercer, sense deixar de llegir el diari, rebla el clau amb murrieria de secundari de luxe.

Per: Vidalica

Vidalica — Tue, 13 Jan 2009 10:51:04 +0000

Si no fos aquest impuls cap a la solitud
que produeix la vida entre la gent,
entre la densitat de la gent,
¿de què servirien les grans ciutats?

Aquesta barreja, unió indestriabe, de moment històric i atemporalitat és superba en El QG

Per: Martí

Martí — Mon, 12 Jan 2009 09:30:06 +0000

Sorprèn de veritat? Els humans som incorregibles… ni Pla ho era, com ell mateix diu.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 12 Jan 2009 09:23:37 +0000

Força interessant l’anècdota amb el poeta noucentista, anècdota que segurament es deu haver repetit altres vegades en la convocatòria de premis literaris a Catalunya i arreu. Un amic meu, poeta, em va dir fa uns anys que no es presentava al Premi de poesia XXX (no poso el nom per discreció) perquè ja se sabia a qui li tocava cada any guanyar-lo.

Primera referència del nom d’Alexandre Plana al dietari, personatge que tanta importància va tenir als inicis de la vida literària de Josep Pla.