Comentaris a: 9 de gener de 1919

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 17 Jan 2009 16:54:55 +0000

Viatge en tren de Palafrugell a Barcelona, al 1919, en un matí, sembla ser (ho dic perquè hi ha temps d’analitzar el pis del carrer Mallorca; d’anar a la Universitat; saludar tot un seguit de companys; d’acostar-se a Ca l’Ardiaca, i de deprimir-se per totes i cada una d’aquestes coses. Això si que és un dia aprofitat!). Ho trobo admirable: som al 2009 i no crec que el nostre sistema ferroviari hagi avançat tant.
Els motius per a veure-ho tot negre són variadíssims, t’hagi tocat viure l’època que t’hagi tocat. Amb el tren, però, no hi ha pas tanta diferència. Bé, sí, abans havíem de lidiar amb el “vagó glacial, els vidres entelats de blanc, ple de fum”; ara el fum —de ferum un xic més exòtica que els cigars d’època— s’acostuma a concentrar a l’espai que hi ha entre vagó i vagó, i es exhalat per uns cavallers que et conviden a practicar l’esport de l’aixecament de cama, en el cas que hom tingui la barra de pretendre canviar de cotxe.
Podríem canviar d’època, ni que sigui per uns dies. Amb poc em conformo.

Per: Silveri Garrell

Silveri Garrell — Fri, 09 Jan 2009 09:47:16 +0000

Ara me n’entero que la familia Pla tenia minyona, jo que creia que eren autosuficients i més aviat de casa de pagés. En quant a la mena de “taxi” que descriu que l’estirava un cavall escanyolit, es tota un joia descriptiva dels serveis de trasport de l’època planiana.

Per: Antoni

Antoni — Fri, 09 Jan 2009 07:35:43 +0000

Sí, Helena, en el passat, a Palafrugell i cap al present, a Barcelona. És, potser, l’enyorança que sent en Pla i que es pregunta en aquest mateix quadern: “el català és un animal que s’enyora?”. De tota manera tenim al davant tota la realitat descrita magistralment per Pla, la família amb la minyona, el pis del carrer de Mallorca, els carrers, la Universitat, els companys de carrera, la biblioteca…
Aquest text d’avui és com el preludi de la segona part d’aquest llibre.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 09 Jan 2009 07:11:43 +0000

La vida li arriba de molt lluny, com s’accepta que arriba la remor del mar en una conquilla buida. A ell la vida li sembla d’haver-la deixat enrere allà d’on ve, en el passat.