Comentaris a: 1r de gener de 1919

Per: rorro

rorro — Fri, 02 Jan 2009 06:43:39 +0000

“En sortir, vaig demanar a una senyora, molt de l’església, si li havia agradat.

–És massa atrevideta, massa atrevideta… –em contestà enriolada, contentíssima
Una mostra clara, de lo natural i el fingit”.

Si Ramón si, estic d’acort amb Pla i am tu.

Per: Antoni

Antoni — Thu, 01 Jan 2009 16:47:04 +0000

Sí, senyores i senyors comentaristes, el que avui ha escrit Pla és per anar-hi pensant i parlar-ne. La frase “l’estat permanent de l’home és el pecat” és una frase contundent que m’agrada sobretot perquè en cap moment es refereix a Déu. Jo entenc que Pla es refereix al pecat que cometem contra les altres persones. Aquest pecat sí que és greu.
I per acabar-ho d’adobar, com a exemple de persona hipòcrita ens hi posa el de la dama de missa que troba la pel·lícula massa atrevideta.
Rodó!

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Thu, 01 Jan 2009 12:54:05 +0000

On he dit que comparteixo aquesta idea del “pecat” com a fet inherent a la persona, em referia a la imperfecció i a la consciència de tot allò que ens fa presoners de les pròpies limitacions. No es tracta pas de considerar-se un “pecador sinistre”; no cal anar a cap posició dolorista, sinó a una forma de consciència del que som.

I, jugant com sempre amb coses que semblen inconnexes, l’escena d’aquesta senyora tan de missa, que troba la pel·lícula “massa atrevideta”, però que surt contentíssima del cine, no és un exemple claríssim d’aquest vol i dol que portem al damunt? Santa alegria.

Així comencem l’any, i que sigui bo.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 01 Jan 2009 12:39:58 +0000

Estic d’acord amb tu, Ramon. És massa rebuscat, però a mi m’agrada massa de buscar els tres peus al gat!

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Thu, 01 Jan 2009 11:47:21 +0000

Helena, potser comences l’any forçant una mica la cosa amb això de l’esquerra del pecat. No crec que aquest “sinistre” sigui aplicat en sentit etimològic, sinó com a sinònim de “pervers, dolent, contrari al bé”.

Admès per Pla (i jo ho comparteixo) que el “pecat” és part de la naturalesa de les persones, crec ben clar que la clau i l’opció és evitar això altre:

“… creure’s haver-ne sortit sense ésser veritat, sense ésser cert i convertir-se, llavors, en un ésser fals i hipòcrita, capaç de fer qualsevol enormitat en nom de la puresa fingida.”