Comentaris a: 6 de desembre de 1918

Per: Silveri Garrell

Silveri Garrell — Sat, 06 Dec 2008 20:58:32 +0000

Veig que Pla fa servir l’ací en lloc de l’aquí, encara que l’un i l’altre vinguin a significar quelcom diferent. Avui en la literatura periodística ja no és veu quasi enlloc l’ací, doncs sent una variació de l’aquí en lloc d’ajudar a entendre encara ho embolica més, com també l’altre mot “llurs”. Però ja cauran aquests mots pel seu desus mateix i sobretot avui dia que és va de bolit escrivint.

Per: fum i estalzí » sobre la llibertat i la privacitat

fum i estalzí » sobre la llibertat i la privacitat — Sat, 06 Dec 2008 17:23:01 +0000

[...] un altre factor més interessant a tenir en compte, a partir de la reflexió sobre el país que fa avui (fa 90 anys) Pla: Penso en la tendència de la gent d’ací, sobretot de la gent més [...]

Per: jaume santacana

jaume santacana — Sat, 06 Dec 2008 17:07:52 +0000

Sobre la darrera frase: cuina popular. Una anècdota breu: ´l’any 1974, més o menys, Pla ja no menjava gaire, quasi gota. Picava una miqueta d’algun plat i s’ha acabat…Aquell any, vaig anar a sopar – i dormir – amb Pla a Foix, ara francès. Només arribar al restaurant va demanar – exigir – una sopa julliane, és a dir, de verdures. Li van dir que no li podien fer (no recordo els motius). Pla va muntar en còlera, excitadíssim, i els hi va dir de tot; un punt violent, tot plegat. Més tard, ja a taula – després del gin-tònic presopar de rigor, el maitre va dir que havien fet un esforç i li havien pogut cuinar la famosa sopa julliane. Pla no va dir res de res. Quan li van portar, Pla, molt seriós – i sense ni provar-la – va dir que allò era una merda, sic, que ja es veia que no valia res, que se la posessin allà on els hi capigués, i un llarg etc. Em vaig morir de riure i, encara ara, al recordar-ho, somric amb ganes.
En aquell menjador, a més, hi havia una taula amb nens…Pla es va posar fet una fúria i va cridar una frase, en francès, és clar, que no em veig en cor de reproduir. Els nens cridaners i bellugadissos (en un ambient de restaurant d’adults) el posava malalt!

Per: Antoni

Antoni — Sat, 06 Dec 2008 15:49:14 +0000

Les persones som pura contradicció, continuament. L’home (Josep Pla) que camina solitari cap al mas i recula perquè té un instant de por de morir per culpa de la grip, és el mateix que després ens explica els seus pensaments i fa vida social quan s’interessa per un seu amic que la seva dona ha tingut un fill. Realment, “la vida és ondulant” com ens recorda el que deia el seu admirat Montaigne.

Per: Silveri Garrell

Silveri Garrell — Sat, 06 Dec 2008 15:19:12 +0000

Es curiós aquest paràgraf de la dona que és queixa de tenir fills i no vol torna-hi. Doncs la solució era no casar-se i llestos, es el millor anticonceptiu.