Comentaris a: 23 d’agost de 1918

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 29 Aug 2008 18:07:40 +0000

Per a l’Helena: la frase que he citat és del mateix Pla, en una resposta a Joaquín Soler Serrano a l’entrevista del programa “A fondo”. Jo no m’arriscaria a dir que Pla no era un antiromàntic, però tampoc la cosa contrària. Certament, la complexitat del tema és gran: hi ha molta tela al teler del Pla tan viscut que hi surt en aquell espai televisiu. I sí, no comparteixo aquesta afirmació, com tantes d’altres i, en canvi, me’n alegro de compartir aquest punt amb tu. I, principiant o no, sempre és un plaer de debatre amb algú que té un punt de vista personal.
Per l’Anna: ara mateix acabo d’arribar d’una petita estada a Andorra, sense la possibilitat de llegir tot el que ha passat al BloQG i, caram, déu n’hi do el bellugament que hi ha hagut. Mira noia, tu manllevant sorra de la meva vila i jo ensopegant-me per les muntanyes del Pirineu. Com diria el mateix Pla, aquest és un país en el qual és molt difícil d’estar-se dret sense tenir una cama més alta que l’altra.
Perdoneu que vagi tant de bòlit, però no me’n podia d’estar de respondre a les dues referències. Què tingeu tots plegats una bona tarda de divendres.

Per: Helena

Helena — Tue, 26 Aug 2008 11:51:22 +0000

Contestant la cita “la mujer es el ser más antiromántico que existe”, en la qual el Florenci per sort no creu gaire, i que m’ha sobtat: és veritat que una dona tirant a frígida no pot ser romàntica, però un home que només pensi en això, tampoc n’és gens.
No sé, per altra banda, si és la sort del principiant que m’ha fet llegir aquest text, que segueixo defensant. Espero que sigui veritat que els altres personatges de l’obra són menys plans, i que tingui una sorpresa.

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Mon, 25 Aug 2008 00:06:35 +0000

Estimat Florenci,
Ets molt aplicat, m’agrada el comentari personal que hi has deixat perquè veig que et mantens en la teva línea. Estic d’acord en que el text no és un dels més bons que han aparegut ja que és una mica lent però de totes maneres he volgut buscar el nucli de tota la història -és una opinió totalment subjectiva.

Avui diumenge t’he menllevat un trosset de sorra de la teva platja. És la tercera vegada que m’hi apropo aquest estiu i potser abans no finalitzin les meves vacances m’hi torno a remullar. No sóc de la teva comarca i déu-n’hi-doret el tros que hi tinc i haig de dir-te que encara que la Costa Brava té un paisatge esplèndid i encisador; per a mi, Sitges té un apreci especial perquè és la platja de la meva joventut.

Antoni, ja tinc a casa el llibre de 600 pàgines que em vas recomanar. Avui mateix amb el sol de tardor, les onades del mar i la sorra juganera que se’m feia mestressa de les fulles del llibre he acabat de llegir-ne un que tenia entre mans i és de la Montserrat Forrellat; curiosament també fa un petit esment a un tal Gori -com en Josep Pla.
Espero que m’atrapi la seva lectura perquè hi ha dos volums més del Sr. Proust que m’esperen a la biblioteca i m’agradaria acabar’els abans de començar la bojeria de la feina i de l’estrés diàri.
Bona nit a tots.

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Sun, 24 Aug 2008 09:19:57 +0000

A mi sí que m’ha costat de digerir l’entrada del dia 23, tot i què l’he volguda llegir, íntegrament (onomàstica de Santa Rosa de Lima -jo, fidel a la tradició, la ubico en el dia 30 d’agost). Trobo què grinyola en el context del Dietari. El què Pla fa és ridiculitzar, mitjançant les converses i les situacions creades, la sensibleria de la novel·la rosa. Però, més enllà d’això, també explicita l’opinió que li mereixen les parelles que estan immerses en el submón, entre altres coses angoixós i agònic, que representa “el primer amor”. Em fa la sensació que vol deixar pal·lesa la seva invulnerabilitat en aquestes situacions?
El que té de positiu, tot plegat, és que m’ha fet donar voltes a les sempre complexes relacions: personals, concretes i generals.

Bon diumenge!

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sun, 24 Aug 2008 07:22:06 +0000

Felicito el front comú que s’ha organitzat. Estic d’acord amb les bondats del que hi voleu veure però, personalment, trobo que els resultats són molt per sota d’altres textos del mateix Pla per mi molt més ben resolts pels motius que esmentaré (entre d’altres que no per no abusar d’espai.
D’entrada, la major part dels diàlegs que hi trobem al Quadern Gris són fuetades breus i concises, una festa tant pels que gaudeixen amb l’efecte en la superfície com pels que ho fan de la lectura entre línies: com a sembrador d’ambigüitats en Pla en sabia un niu. Recordeu aquella parella que decidien anar a un altre lloc perquè “aquí hi passa massa fresca”, per exemple. L’altre és que, sorprèn la unidimensionalitat dels personatges d’aquest diàleg. A mi no em molesta que s’emprin arquetips per a una història d’aventures (en aquests casos, fins hi tot m’acostuma a rebentar quan es cerca “la profunditat de l’heroi”) però ja em molesten més quan s’empren per a demostrar no sé quines tesis. En aquells diàlegs anteriors, tot i amb la seva brevetat, hi trobem personatges complexos, amb més dimensions que el cub aquell dels anys vuitanta, màquines humanes imprevisibles, que no saps per on et tallaran, no uns ninots de cartró, com avui. Fins ara hem vist tietes que remenen el gra dins un sac, pescadors amb teories marcianes, dones i homes intel•ligents amb mancances inesperades que els fan caure d’un cantó i babaus amb un cop d’agudesa, sempre imprevisible. També hem vist sers enderiats, fins al punt que semblen d’una sola peça, és cert, però que mai deixen el mateix tipus de núvol de pols al marge del camí que fan, empesos per la seva obsessió.
En resum, no dic que en tot el diàleg d’avui no hi hagi moments i apunts interessants. De fet, a mi m’hauria agradat de llegir un text que seguís d’una manera que a mi em resultés reeixida seguint les bondats que vosaltres hi veieu.
Deixo de banda tota la possible discussió sobre el pragmatisme dels homes, o a l’inrevés —no sé si recordeu allò de “la mujer es el ser más anti-romàntico que existe” que ho trobo, francament, molt reduccionista, tot i que jo no he cregut mai que en Pla fos misogin, com alguns han dit— per als programes aquells en que homes i dones s’acusen de no posar la rentadora o de que són tan moderns que ells si la posen, enmig de crits i insults a la moda. La carta del sexe m’avorreix en aquests casos, ho sento, tot i que estic per treure-la sempre quan hi ha una injustícia (i, desgraciadament, encara n’hi ha moltes: en això poca broma).
Menció honorífica per a la meva estimada Anna. Sí, he anat de bòlit mirant que els nens no quedin rostits pel pas dels diables. Malgrat això, hem sobreviscut. Ah! I ho lamento: a Sitges no tenim trabucaires, tot i que estaria molt bé de tenir-los, però amb armes carregades de debò, per a fer una mica de neteja de turistes.