Comentaris a: 29 de novembre de 1918

Per: Jaimito

Jaimito — Sat, 29 Nov 2008 18:02:28 +0000

“La vanitat, l’enveja, l’orgull diabòlic d’aquests primaris, ¿quina arrel té? Que té una arrel és segur –probablement molt antiga.”

Doncs sí, jo crec que el comunisme i l’anarquisme, en essència, són suficientment tant antics com per a remuntar-se, com a mínim, a l’edat medieval. Provenen, en gran part, d’un tipus de milenarisme mal entès i desorbitat, causat per un fort ressentiment. Hi ha un llibre, excel·lent, que tracta aquest tema: “En pos del milenio: revolucionarios, milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media” de Norman Cohn. En recomano fervorosament la lectura.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sat, 29 Nov 2008 14:32:15 +0000

“La vanitat, l’enveja, l’orgull diabòlic d’aquests primaris, ¿quina arrel té?”: sobretot l’enveja mou els comunistes, anarquistes, etc. Encara que jo no tingui, m’és igual si d’aquesta manera tu tampoc tens. És la seva essència.

“A ell, personalment, no li interessa cap mena de llibre –llevat dels de la secta”, diu Pla de l’anarquista llibreter tot enrient-se’n amb la paraula “secta”. Cultura zero.

Per: Esteve Maspons

Esteve Maspons — Sat, 29 Nov 2008 13:50:56 +0000

És d’admirar els nassos de dir aixó dels anarquistes, en aquell temps que fotien trets i bombes. Potser d’això la incomoditat que li causaven; potser per això ho escrigué. Avui, a part de fer-se reproduir quadres a l’esquena tatuats, hi ha gent que s’ho fa al cap i a la cara, com les “maras” -bandes- centreamericanes. No m’imagino Pla capaç de resistir la nostra societat “postmoderna”.

Per: Martí

Martí — Sat, 29 Nov 2008 09:21:31 +0000

Per cert, completament d’acord amb la reflexió sobre la gravetat indumentària dels europeus… i enveja sana respecte dels americans (consti que no els envejo tot). Som menys greus quan ens posem vestits regionals, és clar.
Pel que fa a l’anarquisme, no sé si hi estic tan d’acord, però m’agrada que s’expliqui com es vivia a l’època. M’encanta la idea esbojarrada de tatuar-se una Gioconda a la calba. Segur que algú ja ho ha fet, o alguna cosa semblant. I la frase final de la versió original, descomunal!

Per: Martí

Martí — Sat, 29 Nov 2008 09:15:42 +0000

Fascinant, la diferència entre aquestes dues versions! Fa entreveure com es passa d’un diari personal a un diari personal compartit… Tots dos, genials!