“Ara, com a filantrop, se li perdona tot. Com que ací tothom sembla dormir i estar una mica aturat, el senyor Torras, que té una gran vitalitat, tracta tothom d’ase, de carcamal i d’animal, sense excloure gairebé ningú, el rector comprès, és clar…”

Suporto molt malament la prepotència i l’ostentació malgrat tenir un fonament real (la humilitat és un valor irrenunciable). Dit això: reconec que aquesta mena de personatges eren necessaris per al desenvolupament del país o, si més no, tenien la seva influència. Avui encara, tot i què amb diferents versions.

Sí, hi estic d’acord amb el què diu l’Helena de “i si a això li afegim la tendència, tan paradoxal com es vulgui, a no voler rebre favors…” No només pel fet que confirma la pobresa, sinó, perquè t’obliga a estar eternament agraïda. I, ja se sap que, molt sovint, l’agraïment esdevé submissió!

Bon dia,