Comentaris a: 25 de novembre de 1918

Per: Esteve Maspons

Esteve Maspons — Tue, 25 Nov 2008 22:07:41 +0000

Bona dada Antoni. Crec que saber si un home sap ballar o no -no és conya- és molt més definitori que altres atributs. Deliciosament nostàlgica la descripció de la nit tardorenca -anterior-.

Per: Antoni

Antoni — Tue, 25 Nov 2008 17:16:54 +0000

A mi també em costa de creure que Pla era ballador. Entre l’anotació del dia 23: “Avorriment dolç a la vora del foc” i la frase d’avui: “Vida opaca”, hi ha el contrast amb el Pla que va al ball del Casino. De tota manera, reprodueixo un fragment de la biografia de Lluís Bonada “Josep Pla”, que esmenta un tros del llibre “Francesc Pujols per ell mateix” d’Artur Bladé i Desumvila:

“Josep Pla, mig de gairell, o amb les cames creuades, mirant ací i allà, amb el seu aire de guitarrista que ha perdut la guitarra i no sap on…
(…)
Hi assistí (al banquet) l’alta societat, si es pot dir així, democràtica i republicana, el “tout Lisbone”, diriem. Dels catalans, l’únic que va ballar fou Josep Pla i ja no cal dir que ens va fer quedar bé, perquè en sap i s’hi mira.”

Es refereix al viatge que Josep Pla va fer a Lisboa l’any 1921 com a diputat de la Mancomunitat.

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Tue, 25 Nov 2008 13:11:00 +0000

Em costa molt d’imaginar-me un Pla ballant. Jo tendeixo a pensar que, de ben segur, trobava, el fet de ballar, una situació absolutament ridícula. Jo, potser, li donaria sa raó…!!!
D’Unamuno, Pla, sempre comentava – abans que qualsevol altre detall, que era l’home – dels que havia conegut durant tota la vida – que anava més tacat: “tot ell, deia, era una autèntica llàntia…!”

Per: Tomeu

Tomeu — Tue, 25 Nov 2008 13:05:24 +0000

“infrarutinari”: Colosal!!

Crec que Pla és realment insuperable, com més el conec , més m´agrada.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 25 Nov 2008 11:58:32 +0000

Entre l’abstracció i l’empatia, prefereix la darrera, almenys en relació a les dones. Perquè en relació a la seva obra, crec que guanya la indefinició, la densitat i la poesia en la manera d’expressar-se, per exemple en el principi d’aquesta entrada: “Dilluns. Destil·lo un excés d’alcohol. Vida opaca. Una estranya sensació de por de morir.”