Comentaris a: 15 de novembre de 1918

Per: Montse

Montse — Mon, 17 Nov 2008 08:45:08 +0000

Bon dia,
Us adjunto el link a una columna que va escriure ahir a El Punt Diari en Josep Valls, patró de la Fundació Josep Pla, que m’ha permés descobrir aquest blog.
He llegit alguns dels vostres comentaris i espero passar bones estones amb vosaltres i amb la lectura del mestre Pla.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3068318

Per: jaume santacana

jaume santacana — Sat, 15 Nov 2008 16:07:18 +0000

Gràcies, Helena Bonals per la referència: és un detall bufó!
No m’ha quedat clara la cita a D’ Annunzio establint-se a Fiume. No sé, exactament a què es refereix Pla.
Goethe, evidentment, forma part fonamental del particular “altar” de Pla. El citava continuament. El mateix passava, en totes les converses – a voltes sense que vingués especialment al cas… – quan, de sobte, citava al Dant o a Leopardi.
Una breu observació, sincera i amb el cor a la mà: mai no m’havia passat, però aquesta relectura del Quadern se m’està fent, gràcies als vostres comentaris (en alguns moments m’imagino com sou!) d’una riquesa inconmmensurable, enorme. No sé com donar-vos-en les gràcies!!! Per a mi, l’experiència és única, incontestable!
Gràcies, doncs…i que vagi per dit!

Per: Antoni

Antoni — Sat, 15 Nov 2008 13:27:36 +0000

Ja fa dies que volia fer esment d’una idea que Umberto Eco deixa anar a “El nom de la rosa” i que em sembla que escau bastant bé al Quadern gris:

“El bé d’un llibre és ser llegit. Un llibre és fet de signes que parlen d’altres signes, els quals, a llur torn, parlen de les coses. Sense un ull que el llegeixi, un llibre porta signes que no produeixen conceptes, i, en conseqüència, és mut.”

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sat, 15 Nov 2008 11:41:41 +0000

A més de crític literari, d’art, de música o de cuina, Pla també té bon gust en decoració: “A tot arreu es nota una descuidada netedat perfecta, agradabilíssima”. És el contrari d’aquella típica decoració de revista de mobles, asèptica, gens acollidora.

En el fons, podria ser que la “descuidada netedat perfecta” fós un símbol de la seva obra, a vegades espontània, improvisada, planera, però gairebé sempre perfecta. Aquesta expressió contradictòria em recorda “la meravella de la inconsciència infal.lible” que ressaltava el Jaume Santacana, el 4 de setembre, pel que fa a una construcció escrita digna de ser recordada, no perquè en sigui paral.lela.

Me n’adono que si no llegíssim Pla d’aquesta manera, se me n’escaparien molts trossos com aquest. És improbable d’anar més ràpid i copsar tantes coses.