Comentaris a: 11 de novembre de 1918

Per: Anna

Anna — Thu, 13 Nov 2008 18:50:57 +0000

Jaume Santacana:

Em consta la teva admiració personal per Pla, avui 13 de novembre per molts anys Jaume.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 12 Nov 2008 11:21:08 +0000

Fins l’artista que ha arribat més amunt té uns terribles dubtes de la seva obra, compatibles amb un cert grau de vanitat, perquè és impossible que no s’adoni del que val. És l’ambivalència que caracteritza tots els creadors. Jo no crec que Pla digués el que deia només perquè no s’ho creia. En broma es diuen les veritats.

Per: jaume santacana

jaume santacana — Tue, 11 Nov 2008 19:36:58 +0000

Ramon Torrents:
Pla era un home terriblement vanitós. Reflectia, però, la seva immensa vanitat en un mirall, fals, d’humilitat i timidesa. Tot això ho constato de manera positiva, és clar.
Xerrant amb ell, cada mig minut havia de manifestar “jo no sé res, sap? Res de res!”; o bé, contínuament repetia “la meva ignorància és total, no li sembla?”. És a dir, necessitava, realment, presentar les seves carències !?! per cultivar l’enorme ego. He conegut persones que utilitzen, amb certa regularitat, aquest mateix sistema; sense el mateix èxit, per descomptat.
Pla era un mestre, fins i tot en l’art d’expandir la seva vanitat.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 11 Nov 2008 11:38:21 +0000

“Come vincere nella vita sensa un po di arroganze!”.
Evidentment, Pla no es queda amb els ossos, l’abstracció total, el “menys és més”. Però tampoc és la vanitat total, és veritat, Ramon. Repeteixo: el seu punt mig, decantat ara al realisme, ara al que li vulgueu dir, (jo tampoc trobo el nom!), és per mi la seva principal qualitat. Pot agradar, crec, a persones molt diferents.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Tue, 11 Nov 2008 11:04:17 +0000

Potser aquesta repetició de què parla la Yolanda, això sí que pot explicar, ni que sigui en part, la vanitat de Pla a què es referia ahir l’Helena. Per mi la insistència a dir que “no troba l’adjectiu” no deixa de ser una manifestació de falsa modèstia o almenys de voluntat de dir públicament que ell és escriptor i ha de trobar el mot exacte, l’adjectiu

«L’adjectiu no pot ser mai excessivament vulgar –en aquest punt el llenguatge del poble és l’origen de molts errors– ni pot ser excessivament erudit i difícil de comprendre. Ha de ser precís i si és possible graciósi. Aquest és el gran problema de la literatura, al meu entendre: l’adjectivació.». (Notes del capvesprol)

Però dir que Pla era vanitós, a part l’amor propi que tots arrosseguem…, no sé pas si això jo ho subscriuria.