Comentaris a: 7 de novembre de 1918

Per: Estel Julià

Estel Julià — Sat, 08 Nov 2008 21:31:46 +0000

Ufff quina meravella, no sols pel Plà, sinò per tots vosaltres que aporteu les vostres opiníons i enriquiu aquest lloc tan especial.

Estic d’acord en què la prosa tambè té que estar nua de brossa, captar l’essencia és fonamental per atrapar el lector. En aquest cas Plà en el seu cuadern ho consegueix i tambè el que remarca Helena, ho diu tot darrere d’una frase ximple.

En poesia l’esencialitat és bàsica, sense ella no hi ha poesia, recorde que una escriptora catalana que he conegut recentment em va dir que “la poesia és depuració, lliurar els versos de qualsevol lligam, deisar-los en els ossos”

No oblidaré mai aquestes paraules, em van fer reflexionar.

Tambè m’agradaria que em corregireu si vegeu alguna barbaritat.

Salutacions,

Estel J.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sat, 08 Nov 2008 09:10:21 +0000

Jordi Llovet és l’únic professor que em va posar excel.lent en tota la carrera. No el segueixo, perquè no compro “El País”, però trobo que té molt de mèrit de llegir-se un llibre cada setmana. Jo faig la meva ressenya d’un anticànon cada mes. Així no m’hi guanyaré mai la vida…

Al Col.legi de Llicenciats, el mes de juny, el Jordi Llovet va fer una conferència sobre l’ensenyament, carregant-se aquest sistema que permet que tants de professors agafin depressió, i posant l’exemple de “L’infant salvatge” per donar a entendre que amb certs nens no hi ha res a fer. Tot i la duresa del que deia, ens va fer riure molt, va ser molt brillant.

Per: Antoni

Antoni — Fri, 07 Nov 2008 18:01:54 +0000

Sí, Ramon, és més important la sintaxi que l’ortografia. Gràcies per l’observació.
Helena, em sembla que és el segon cop que esmentes en Jordi Llovet. Jo sóc un admirador incondicional d’aquest crític i el segueixo cada setmana tot llegint la seva columna al suplement del “Quadern” del dijous. Les ressenyes que hi fa també són “estupendes”.
Vaig tenir la sort, ara deu fer uns deu anys, d’assistir a una conferència que va fer en Jordi Llovet a Manlleu sobre l’obra de Rilke. Inoblidable!!

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 07 Nov 2008 17:38:11 +0000

És la meva “ignorància estupenda”, que diu Jordi Llovet.
Que consti que no m’hi comparo pas, si de cas sóc com la lluna davant la llum del sol, però l’únic, l’ immortal Gaudí, deia, textualment, que “mai no se’n sap prou”.

No sé quin punt sensible és en el que vaig incidir d’algú com tu, però si és positiu, n’estic contenta.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Fri, 07 Nov 2008 17:05:31 +0000

No sé pas, Helena Bonals, si això que diré et pot consolar una mica. Vaig ser company de treball del corrector de Pla, Bartomeu Bardagí (corrector en els volums de la Selecta i en els de l’OC de Destino). D’en Bardagí ja n’he parlat més d’una vegada en aquest blog.

En Bardagí em va dir –com suposo que ho devia dir a altra gent del gremi– que en la correcció de l’obra completa li van passar més d’un “escuet” o “esqüet” (tant se val aquí si “c” o “q”), “bodegons”, “dentellades” i altres misèries del que ell anomenava “cagallons de la gramàtica”, els correctors. Tant de bo totes les faltes fossin d’aquesta mena. El vocabulari és important, molt, però ho és molt més la fraseologia, el gir, la construcció de la frase. I és per això que, de Pla, me n’admira tant el contingut com el vehicle prodigiós amb què el porta sobre el paper. És per això també que la teva observació sobre el “tibat” em va tocar un punt sensible, aquell “tibant”. que li trobo tan sovint.

Això no treu que la correcció de l’Antoni sigui justa i oportuna.