Comentaris a: 5 de novembre de 1918

Per: Montse Florenciano

Montse Florenciano — Fri, 07 Nov 2008 20:53:15 +0000

Feia dies que no intervenia en aquest espai, tot i que continuo llegint regiliosament l’entrada corresponent del Quadern, en paper, cada nit abans d’apagar el llum.

El darrer paràgraf sobre la gramàtica de Fabra i sobre el fet d’ésser, Pla, un “desmanegat bohemi” que no li permet de disciplinar-se -i que, entre altres coses, es tradueix en fer faltes d’ortografia- serà, no sé si encertadament, el dictat que faré als meus nanos dilluns al matí: vull que entenguin la importància de l’estil, de saber redactar. I que, segons com, què importa haver-se equivocat en un accentet.

El 18 de desembre me’ls enduc a Palafrugell (una cinquantena de nanos de quart d’ESO). No en veig l’hora.

Per: jaume santacana

jaume santacana — Wed, 05 Nov 2008 21:39:09 +0000

Per cert, ho oblidava: Pla, ja granadet, als voltans dels primers setanta’s, manifestava que no hi havia res com anar de “paquet” en un gran cotxe còmode i silenciós, com ara un Mercedes, deia; però un servidor – valga’m Déu, quins temps – vaig recórrer amb ell tota la costa que va de Cotlliure a Blanes en una gran quantitat d’ocasions, no pas d’un sol tret. Jo portava el volant i ell viatjava de copilot. El cotxe: un Seat 600. Ja està tot dit!

Per: jaume santacana

jaume santacana — Wed, 05 Nov 2008 21:35:31 +0000

Hi ha dies – com ara avui mateix – que els vostres comentaris enriqueixen, notablement, els escrits de Pla. Per a jo – que diguem a Mallorca – és una autèntica alegria el fet de llegir Pla, de primer, per després gaudir de les vostres opinions.

Per: Antoni

Antoni — Wed, 05 Nov 2008 20:53:51 +0000

Gràcies, Ramon, sí sóc un “perepunyetes” i m’ha fet gràcia això del Liceu perquè el meu pare era dels que anava al galliner a escoltar Wagner amb la traducció catalana de Joaquim Pena i un petit lot per anar seguint els text. I a més era professor de català, va ser alumne de Pompeu Fabra i se’m deu haver encomanat alguna cosa de tot això.
Bona nit!

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 05 Nov 2008 20:09:52 +0000

Antoni, quan escrius

«El fragment “com un edifici immens que s’esfondra”, en algunes edicions del QG diu: “com un edifici immergit que s’esfondra”.»…

em fas pensar en els melòmans que anaven al galliner del Liceu amb la partitura a la mà, els autèntics entesos. I no és pas la primera vegada que demostres aquest coneixement de Pla o, si no vols que ho faci tan gros, almenys de les edicions que se n’han fet. Em fas treure el barret!