Comentaris a: 3 de novembre de 1918

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 03 Nov 2008 18:07:27 +0000

“El cel és claríssim i el foc de les estrelles metàl.lic i fred” aquesta paradoxa, o sigui, contradicció aparent, de com pot ser un foc metal.lic i fred, potser és deguda al desfassament en el temps, el retorn al passat que ve a ser aquesta obra, i que es mostra de forma més o menys latent, inconscient. El foc que era en la joventut, ara existeix també, però molt contingut.

“Si jo pogués imaginar, crear un altre món, imaginaria aquest món mateix”. Empatia total amb el món de l’Empordà (jo tampoc en trobaria gaires de tan agradables), i declaració de principis indirecta sobre la seva obra, l’altre món que ell crea, ja que almenys aparentment no inventa res, ja ho he dit alguna altra vegada, però és que és repetitiu.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 03 Nov 2008 13:43:08 +0000

Si us plau, Jaume, no pareu d’explicar-nos anècdotes de Josep Pla!
Aquesta d’avui del cavall a punt de saltar sobre l’escenari del Palau, és molt bona. Gràcies.

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Mon, 03 Nov 2008 09:15:00 +0000

Abans que res, Antoni, moltíssimes gràcies pel vostra aclariment d’ahir vespre. Molt amable!
Pla – n’estic força segur – n’era més de Schumann que de Chopin. Aquest darrer, intens musicalment però carregat d’un romanticisme carrincló (gran èxit popular…); Schumann, per altra costat, reparteix una sensibilitat propera al raonament i a la descripció de la més pura realitat. Crec – i valga’m Déu de pontificar, ni molt menys, encara, dogmatitzar – que si Pla hagués estat músic, seria més aviat d’influència schumanniana…
Per cert (i parlant de música) Josep Pla li tenia una mania espantosa al Palau de la Música Catalana de Barcelona: opinava que amb aquell terrabastall arquitectònic (“una autèntica mona de Pasqüa”) era impossible concentrar-se mínimament i adquirir un cert respecte per la música que s’hi tocava. A més, ironitzava: “vostè creu que es pot gaudir d’unes notes ben construïdes, tot mirant aquell cavall que sempre està a punt de saltar sobre l’escenari? Fa feredat, home…!”.
Disculpes pel llarg comentari.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 03 Nov 2008 08:39:08 +0000

Cal anar a veure, jo ho he fet, l’ermita de Sant Sebastià per fer-se càrrec de la bellesa del panorama que es contempla des d’allà dalt, i admirar una vegada més la prosa poètica de Pla.

A internet trobareu que el títol de la pel·lícula de Francesca Bertini era “Frou-Frou”.

Què hem de pensar? Que a Josep Pla li agradava més Chopin que Schumann? Jo crec que sí.
Molt bona la connexió amb el “Vals” de Chopin. Gràcies a Xarxa de Mots. El pobre Schumann no té tanta sort: la connexió per sentir el “Moderato” no funciona.