Comentaris a: 2 de novembre de 1918

Per: Hernan

Hernan — Tue, 04 Nov 2008 09:50:22 +0000

Hola, sóc el company de la Marta i sóc un 80 cargols escassos. La família de la Marta (que preparen una llauna de 2.500 per a 10-12 persones, nens i padrins inclosos, amb segon plat de xai i botifarra) em miren amb condescendència…

Per: Josep-Joan Rosselló

Josep-Joan Rosselló — Tue, 04 Nov 2008 01:36:50 +0000

No sóc un comentaristas habitual, que sí lector, d’aquestes anotacions planianes des del seu començament. De fet en vig publicar comentaris públics al meu blog i al diari i ara em veig temptat per dues circunstàncies: una, de personal, son les 2.16h de la matianada, i estic des del dijous a la nit ingressat al hospital públic de Son Llàtzer, a Palma. Teniu ni idea de que és passar el pont de Tots Sants, o qualsevol altre, tancat a una institució sanitària. Com diu un amic meu, és com tenir-te en observació però sense que s’otbservi ningú. Pert cert, us prego que no tingue massa en compte les errades tipogràfiques –ni les ortogràfiques: són producte del meu estat.
He parlat emperò també d’unes raons temàtiques: els caragols. A ca nostra, anys enrere, el tarannà del personal tenia una mesura prou diferenta: el nombre de canalalons que cadascún de nosatres eram capaços de consumir. Així anaven les palanagues que feia mu mare. I dic això amb l’advertència que a Mallorca els canalons no són plants de tanta tradició com al Principal, des d’on realment han estat importants com a plat nadalenc, propi de San Esteva. A ca nostra, doncs, les persones erem jutjades pels canalons i puc dir del cert que, a la meva joveneça, les mesures anaven des de la la dotzena dels més petits dela casa fins als vint i dos o vint-i-quatre dels ja més granadets. Estic parlant de quan sevidor tenia catorze o setze anys, i eran tingut ja entre els més granats devoradors de canalaons. Habitualment me les havia de veure amb un conco fadrí i ja entrat en la vintena. I servidor no acostamava a fer mal papers.
Per anit no tinc aima per proseguir, pero m’ha quedat amb ganes de parlar de caragols. I haurem de tornar. Bona nit.

Per: Marta

Marta — Mon, 03 Nov 2008 10:05:51 +0000

Real com la vida mateixa!

Jo a casa sóc una cent vuitanta caragols, i és tradició contar-los!

Salut

Per: Antoni

Antoni — Sun, 02 Nov 2008 19:53:37 +0000

Ah, pel que fa als cargols, una vegada els vaig tastar i no em van pas agradar. Sóc un zero cargols!

Per: Antoni

Antoni — Sun, 02 Nov 2008 19:51:20 +0000

El meu comentari, Jaume, té relació amb la data d’ahir, 1 de novembre, on em sembla veure que tots dos dies, ahir i avui, formen com uns petits capítols d’una novel.la o conte rural dels que s’escrivien al segle XIX, en què, tant els personatges com l’ambient de muntanya em recorden els de Víctor Català a “Solitud”.
No sé si m’he explicat prou bé, però gràcies pel vostre comentari.