<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 22 d&#039;agost de 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG/?feed=rss2&#038;p=129" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=129</link>
	<description>El quadern gris - Blog amb els apunts del QG. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Tue, 28 Aug 2018 13:30:20 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=129#comment-827</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 22 Aug 2008 21:41:25 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=129#comment-827</guid>
		<description><![CDATA[Estic totalment d&#039;acord amb aquesta “nota dispersa”. Ara, què és un mot familiar? depèn tant de cadascú! Hi ha vegades que m&#039;he quedat parat de veure com segons qui no sabia que volia dir una paraula que per a mi és absolutament quotidiana i, desgraciadament, de vegades he estat jo l’únic ignorant d’un mot que tots els que m’envoltaven coneixien. I no parlo de variants dialectals ni de particularismes culturals de cap mena. Sempre hi ha un mot precís per a cada cosa. Si existeix serà perquè enfoca l’objectiu amb una lent d’augment superior l’objectiu a enfocar. Però no tothom sap com posar-la la condemnada lent! El recurs per a arribar a l’altre és la generalització, la paraula tipus “cosa”, “allò”, la lent de menor augment que fa que veiem la lluna però cap cràter i, fins i tot, potser és només un senyor calb amb la cara rodona que ens mira des del balcó del davant! Quins augments hem de posar en cada moment? Aquest és el dilema. La generalització fa que tots ens puguem entendre ràpidament i amb confort, però superficialment i amb perill. Per tant, els mals entesos estan servits en gairebé totes les converses humanes. De vegades penso que, abans de començar qualsevol discussió important, els interlocutors s’haurien de posar primer d’acord en la definició exacta de cada concepte important a tractar. Si fins hi tot els experts arriben a les mans que no hem de fer la resta de mortals? Si de vegades un treu tota la maldat interior que pot per a insultar a algú amb la màxima crueltat i el receptor el rep com si fos una floreta! (per posar un exemple poc comú, la veritat sigui dita) .
Tot plegat és un joc d’equilibris que mai acontentarà a ningú i que, en el pitjor dels casos, desembocarà en guerra mundial.
La incomunicació, gran cosa!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Estic totalment d&#8217;acord amb aquesta “nota dispersa”. Ara, què és un mot familiar? depèn tant de cadascú! Hi ha vegades que m&#8217;he quedat parat de veure com segons qui no sabia que volia dir una paraula que per a mi és absolutament quotidiana i, desgraciadament, de vegades he estat jo l’únic ignorant d’un mot que tots els que m’envoltaven coneixien. I no parlo de variants dialectals ni de particularismes culturals de cap mena. Sempre hi ha un mot precís per a cada cosa. Si existeix serà perquè enfoca l’objectiu amb una lent d’augment superior l’objectiu a enfocar. Però no tothom sap com posar-la la condemnada lent! El recurs per a arribar a l’altre és la generalització, la paraula tipus “cosa”, “allò”, la lent de menor augment que fa que veiem la lluna però cap cràter i, fins i tot, potser és només un senyor calb amb la cara rodona que ens mira des del balcó del davant! Quins augments hem de posar en cada moment? Aquest és el dilema. La generalització fa que tots ens puguem entendre ràpidament i amb confort, però superficialment i amb perill. Per tant, els mals entesos estan servits en gairebé totes les converses humanes. De vegades penso que, abans de començar qualsevol discussió important, els interlocutors s’haurien de posar primer d’acord en la definició exacta de cada concepte important a tractar. Si fins hi tot els experts arriben a les mans que no hem de fer la resta de mortals? Si de vegades un treu tota la maldat interior que pot per a insultar a algú amb la màxima crueltat i el receptor el rep com si fos una floreta! (per posar un exemple poc comú, la veritat sigui dita) .<br />
Tot plegat és un joc d’equilibris que mai acontentarà a ningú i que, en el pitjor dels casos, desembocarà en guerra mundial.<br />
La incomunicació, gran cosa!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Ramon Torrents</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=129#comment-826</link>
		<dc:creator>Ramon Torrents</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 22 Aug 2008 19:22:49 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=129#comment-826</guid>
		<description><![CDATA[Hi ha interès pel vocabulari? Aquí una propina amb la definició de &quot;&lt;a href=&quot;http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0031177&quot; rel=&quot;nofollow&quot;&gt;cofa&lt;/a&gt;&quot;.

&lt;b&gt;cofa&lt;/b&gt;


[de l&#039;àr. qúffa &#039;cabàs&#039;]

f 1 CONSTR NAV En els vaixells de vela, plataforma que anava a la part alta dels pals i servia per a assegurar-hi els obencs dels mastelers de gàbia i per a efectuar d&#039;allí estant algunes maniobres de les veles altes, com també perquè s&#039;hi situés el serviola.

2 Cistella d&#039;espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense nanses. &lt;i&gt;Cofa de palangres&lt;/i&gt;.

3 dial Copa, part del capell en què entra el cap.

-------

I aquestes observacions de Pla sobre la matèria, el vocabulari.

«En literatura, la fórmula de l&#039;estil es troba potser en aquesta frase de Voltaire: «Les mots familiers sont les ressorts du style».  La veritat –o el que em sembla que ho és– només es pot formular amb mots familiars.  Tracteu de formular-la amb mots rebuscats.  Fareu riure la gent.

»El que passa és que jo sóc partidari d&#039;ampliar el nombre dels mots familiars  –d&#039;ampliar-los constantment.  Sovint l&#039;obvietat és irrisòria i risible.»]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Hi ha interès pel vocabulari? Aquí una propina amb la definició de &#8220;<a href="http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0031177" rel="nofollow">cofa</a>&#8220;.</p>
<p><b>cofa</b></p>
<p>[de l'àr. qúffa 'cabàs']</p>
<p>f 1 CONSTR NAV En els vaixells de vela, plataforma que anava a la part alta dels pals i servia per a assegurar-hi els obencs dels mastelers de gàbia i per a efectuar d&#8217;allí estant algunes maniobres de les veles altes, com també perquè s&#8217;hi situés el serviola.</p>
<p>2 Cistella d&#8217;espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense nanses. <i>Cofa de palangres</i>.</p>
<p>3 dial Copa, part del capell en què entra el cap.</p>
<p>&#8212;&#8212;-</p>
<p>I aquestes observacions de Pla sobre la matèria, el vocabulari.</p>
<p>«En literatura, la fórmula de l&#8217;estil es troba potser en aquesta frase de Voltaire: «Les mots familiers sont les ressorts du style».  La veritat –o el que em sembla que ho és– només es pot formular amb mots familiars.  Tracteu de formular-la amb mots rebuscats.  Fareu riure la gent.</p>
<p>»El que passa és que jo sóc partidari d&#8217;ampliar el nombre dels mots familiars  –d&#8217;ampliar-los constantment.  Sovint l&#8217;obvietat és irrisòria i risible.»</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Yolanda</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=129#comment-825</link>
		<dc:creator>Yolanda</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 22 Aug 2008 10:51:17 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=129#comment-825</guid>
		<description><![CDATA[Quina manera de fer distincions de classes: esclops i espardenyes per a la gent &quot;normal&quot; i un &quot;senyor&quot; que portava sabates.

Gràcies pel link de la definició de CAR. En desconeixia aquest altre significat de la paraula.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Quina manera de fer distincions de classes: esclops i espardenyes per a la gent &#8220;normal&#8221; i un &#8220;senyor&#8221; que portava sabates.</p>
<p>Gràcies pel link de la definició de CAR. En desconeixia aquest altre significat de la paraula.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=129#comment-824</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 22 Aug 2008 06:49:10 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=129#comment-824</guid>
		<description><![CDATA[Espardenyes i esclops: amb quin material es trepitjava el territori! Avui, amb sort, la gent calça mallorquines. Altres temps, altres calçats. Almenys els nostres peus encara parlen català, ni que sigui salat (que prou ben maco que és). Ja és ben curiós que molts caps hagin d&#039;aprendre dels seus peus per a fugir de cert analfabetisme voluntari...
Descripció de l&#039;Hermós: en quatre ratlles, el veus davant teu tan real com si fos una aparició de la verge.
Rèpliques i contrarèpliques d’antologia: guerra i peixos; caliquenyos, matines i remenets; guitarres i panteons; un picar d’ací i d’allà a ran del terra, a primera fila, amb moviments ràpids entre les barques enemigues, amb l’arma ben agafada a la mà. Quina guerrilla més suculenta!
Bon divendres.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Espardenyes i esclops: amb quin material es trepitjava el territori! Avui, amb sort, la gent calça mallorquines. Altres temps, altres calçats. Almenys els nostres peus encara parlen català, ni que sigui salat (que prou ben maco que és). Ja és ben curiós que molts caps hagin d&#8217;aprendre dels seus peus per a fugir de cert analfabetisme voluntari&#8230;<br />
Descripció de l&#8217;Hermós: en quatre ratlles, el veus davant teu tan real com si fos una aparició de la verge.<br />
Rèpliques i contrarèpliques d’antologia: guerra i peixos; caliquenyos, matines i remenets; guitarres i panteons; un picar d’ací i d’allà a ran del terra, a primera fila, amb moviments ràpids entre les barques enemigues, amb l’arma ben agafada a la mà. Quina guerrilla més suculenta!<br />
Bon divendres.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Antoni</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=129#comment-823</link>
		<dc:creator>Antoni</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 22 Aug 2008 06:44:45 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=129#comment-823</guid>
		<description><![CDATA[Avui tornem a tenir una altra pàgina magistral d&#039;aquest quadern. Cada una de les frases de l&#039;entrada d&#039;avui és admirable. Sobretot, la conversa amb l&#039;Hermós no té pèrdua. Genial!

I preparem-nos per demà, que tindrem molta feina. I suarem!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Avui tornem a tenir una altra pàgina magistral d&#8217;aquest quadern. Cada una de les frases de l&#8217;entrada d&#8217;avui és admirable. Sobretot, la conversa amb l&#8217;Hermós no té pèrdua. Genial!</p>
<p>I preparem-nos per demà, que tindrem molta feina. I suarem!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
