Comentaris a: 29 d’octubre de 1918

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Thu, 30 Oct 2008 11:46:38 +0000

La seqüència del frenesí per la senyoreta Ponjoan i el conseqüent gerro d’aigua freda que li ofereix la tia Marieta em sembla sublim.
En un altre ordre de coses, vaig coneixer – a fons – Francesc Pujols: era un gran amic de mon pare i, a més, veí nostre, a Martorell. Ara, crec, se l’està “redescubrint”, cosa que m’alegra. Pujols era un gran tipus, que repetia, sempre, Pla. Veure’ls xerrar a tots dos era un espectacle inenarrable. Pujols – que va néixer a la Plaça Reial, a Barcelona, vivia a la Torre de les Hores de la ja esmentada vila de Martorell i donava, als visitants, sempre, un vi blanc de la terra, sec i perfumat.

Per: Antoni

Antoni — Wed, 29 Oct 2008 20:57:06 +0000

Moltes gràcies, Ramon, per tot el que dius, que comparteixo.
Ah! i com sempre, hem de felicitar-vos, als editors del bloQG, per tots els enllaços que ens hi poseu, que són una ampliació i un bon farciment del text de Pla. Endavant!

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 29 Oct 2008 18:10:54 +0000

Pujols. És el tema del dia, i me n'oblidava, perquè has començat per Pujols, Antoni. Ja teníem enllaç a aquest apunt sobre Pujols . Crec que demostra prou que entre tots dos hi ha una relació intensa, íntima, si bé no ben coincident, i el fet que li escrivís "El sistema de Francesc Pujols" ja parla d'una certa adhesió.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 29 Oct 2008 18:09:17 +0000

Pujols. És el tema del dia, i me n'oblidava, perquè has començat per Pujols, Antoni. Ja teníem l'enllaç a aquest apunt sobre Pujols. Crec que demostra prou que entre tots dos hi ha una relació intensa, íntima, si bé no ben coincident, i el fet que li escrivís "El sistema de Francesc Pujols" ja parla d'una certa adhesió.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 29 Oct 2008 18:06:06 +0000

Si, Antoni, totalment d’acord. D’acord a reconèixer que Pla és entre moltes altres coses un lector comunicatiu i un lector incansable i apassionat si el que llegeix li agrada.. Els autors de què parla, el comentari de les seves lectures, per mi són una guia bastant bastant segura. En tot cas, ja li sabem els gustos. Per això em sembla que vaig dir dies enrere que Pla és un guia (o una guia) de lectura que haurien de tenir sempre a la vista els editors –parlàvem, crec recordar, de la vergonya de no tenir traduïdes segons quines obres.

De la mateixa manera, ara agafant-me a una cosa de ha dit fa pocs dies l’Helena Bonals, que parlava de Cézanne i els egipcis, Pla és igualment un crític d’art, un crític important. No dic que en tot s’hi hagi de combregar, però que és un crític ni caldria demostrar-ho: només cal pensar en els seus Manolo, Rusiñol, Mir, Nonell, Gaudí, etc. Quan parla de Picasso –com també quan parla de Vicent Andrés Estellés– la cosa es complica:, i potser les seves fòbies responen a rampellades personals, compartibles o no. Qüestió una mica espinosa, difícil.