Comentaris a: 27 d’octubre de 1918

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 29 Oct 2008 18:26:53 +0000

Eduard, per mi hi ha moments d’entusiasme quan veig la coincidència completa amb un altre, en aquest cas a partir d’això de Pla sobre el matí.

Vaig sentir una cosa literalment exacta llegint les ratlles que transcric, del dia 16 d’octubre:
http://elquaderngris.cat/blog/?p=1038

“Quatre o cinc anys enrera, solia pujar, amb un llapis i un bloc, fins a les Pasteres. M’asseia sobre una pedra i tractava de descriure un arbre o els colors del cel. La cosa em sorprenia tant a mi mateix, que si de retorn a casa sense haver arribat a cap resultat –era el més corrent– em creuava amb algú em tornava vermell. Era com el ridícul retorn del caçador que no ha matat res.”

És la mateixa sensació de descobrir la bellesa desconeguda del matí, quan ja fa hores que la gent camina i batalla per les seves coses.

Per: Eduard Fabra Roca

Eduard Fabra Roca — Wed, 29 Oct 2008 18:16:42 +0000

Perdonau una anotació tan poc sustanciosa com aquesta, però no puc deixar passar aquesta entrada sense reproduir una de les frases que més m’agraden de ‘El quadern gris’:

“A tots els qui ens llevem tard ens passa el mateix: estem sempre exposats al ridícul de descobrir el matí”.

Es aquesta capacitat, i disposició, d’exposar-se sense prejudicis a la realitat, en contraposició a fer-la encabir en esquemes preconcebuts, la que fa d’en Pla l’extraordinari escriptor que és.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 27 Oct 2008 12:32:39 +0000

“Vistes les coses a través de l’arc de la tartana, no hi ha res lleig.”

Aquesta afirmació em fa pensar en un altre text de Josep Pla que surt en el llibre “Primera volada” volum 3 de l’O.C. pàgines 34 i 35:

“Anàvem passant el carrer de Pedret quan de sobte Girona se’ns presentà, sobre l’arc de la tartana, amb tota la seva impressionant monumentalitat. Fou com una fuetada i em semblà que àdhuc l’euga alçà una mica les orelles davant de les ratlles verticals. Jo vaig quedar immòbil com una perdiu parada per un gos. Vaig quedar com clavat.
Davant teníem, com si ens vingués a sobre, molt pròxima, amb una força implacable, la nau imponent de la Catedral.”

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 27 Oct 2008 11:51:27 +0000

“Vistes les coses a través de l’arc de la tartana, no hi ha res lleig. (…) ¿És potser la limitació que l’arc implica, l’orígen d’aquest fenòmen?” L’arc és el marc de la finestra oberta, de la que parlava l’altre dia, el límit a la vista. Paul Klee creia que l’home té tanta por de les forces desencadenades com de la presó. La finestra oberta simbolitza el terme mig entre aquests dos elements.

“La geometria urbana, que vista de prop és generalment horrible, vista panoràmicament guanya moltíssim”. Però guanya més que en bellesa que diu Pla, guanya en suggerir el sentiment del sublim, com un cel estrellat.

“Quina delícia!”: perquè Pla i d’altres escriptors fan servir tant aquesta última paraula?

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Mon, 27 Oct 2008 11:37:16 +0000

Respecte a la consideració de l’arc com a element bàsic, a través del qual, és fàcil apropar-se a la bellesa: vaig tenir aquesta mateixa conversa amb en Pla, l’any 74. Recordo, nítidament, el nucli de la xerrada: la fotografia (i, per extensió, el cinema), podia adquirir categoria d’art gràcies, probablement, a l’enquadrament; és a dir, la bellesa – o una part – venia de la propia limitació que el visor d’una càmera ofereix. No és només un primer terme – que també; com ara unes teules que deixen pas i fan ressaltar unes muntanyes llunyanes – si no, la selecció natural emmarcada.