Comentaris a: 26 d’octubre de 1918

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Sun, 26 Oct 2008 19:36:37 +0000

Em segueix semblant sorprenent el lligam entre una pinzellada gruixuda d’intimitat personal – gens fàcil d’explicar en paraules: la vergonya que produeix la independència econòmica a certa edad – i el dibuix d’un paisatge; un dibuix d’allò que ara s’anomena “realisme màgic”. Només una ment brillant, rodejada d’una finíssima sensibilitat, podria gosar enllaçar, intel.ligentment, un conflicte familiar amb una descripció de la naturalesa.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sun, 26 Oct 2008 18:41:33 +0000

“Hi ha una calma profunda en el paisatge. Dins de la calma, tot té una presència autèntica i sembla presentar-se de perfil.”. És el tros que més em crida l’atenció. És que es refereix a un paisatge esquemàtic, com els de Cezanne, o bé a un perfil com els dels egipcis? Jo no l’he vist mai. En tot cas, sembla que hi ha un principi d’abstracció, es projecta sobre el paisatge, el paisatge passa per la seva mirada com li ho faria passar un pintor. Això demostra que d’escriptor realista en té menys del que sembla. Em sembla que no dic res de nou, perquè de descripcions de paisatges la seva obra n’és plena, però fins ara no se m’havia fet tan clar.

Per: Antoni

Antoni — Sun, 26 Oct 2008 16:14:43 +0000

Després de barallar-se amb la seva mare, altercat sorollós i lamentable, diu Pla, acompanyat pel pianista Roldós puja a l’ermita de Sant Sebastià “per escampar la boira”, escriu. Tots ho hem fet això: per calmar els nervis i la tensió produïda després d’una discussió, sortir a passejar una estona va bé.
I Pla ho aprofita per tornar-nos a donar una pàgina mestra amb la descripció que fa del panorama des de l’ermita.
Jo hi he estat a Sant Sebastià i la vista que es veu des d’allà és impressionant. Val la pena anar-hi amb el llibre d’en Pla sota el braç i un cop a dalt de tot llegir una estona el que diu.